Els fruits d'un arbust

Fiol, Bartomeu
Quaderns Divulgatius, 30: Premis de la Crítica de l'AELC 2006

 

La lectura de Baies, el llibre de poemes en prosa que Susanna Rafart acaba de publicar a Óssa Menor, ens ve a confirmar que, en literatura o escriptura, el primer de tot és el text, el text que –com en aquest cas– pot ésser molt independent de la personalitat anterior de l’autor, és a dir, de la seva obra anterior. Perquè, una vegada més, cal reconèixer que tot nou text és un nou començament i, en definitiva, que la personalitat d’un autor –sempre canviant en alguna mesura– és el resultat final del conjunt de la seva obra o escriptura. En aquest cas concret, em sembla evident que el coneixement previ dels poemaris anteriors de Susanna Rafart no ens ajudarà gaire –si res– a la lectura, a l’assimilació, a la recepció d’aquestes Baies. Un títol del tot adequat perquè els poemes en prosa que conformen el llibre se’ns presenten justament com a petits fruits negres de saüc, un abric més aviat de la mitja muntanya i que no sé que es trobi a Cavorques.

Susanna Rafart ens ho precisa taxativament a un dels seus millors poemes: «La força de la poesia és la força del saüc, amarga i plena, ascendent en el triomf de la flor blanca, crescuda enmig dels marges d’una terra innoble... la força d’un corrent desfermat de baies negres que sepulta la terra de la llum.» Aquesta declaració tan explícita i, sobretot, el discurs de l’Epíleg («Els fruits amargs de la poesia») que és una mena de compte rendu del que, sens dubte, ha estat una llarga investigació bibliogràfica, una llarga investigació molt personal que ens demostra que hi ha relacions –que hi ha mites– que encara no es poden desentranyar o aclarir a internet i que ens indica també que, malgrat el desbordament i l’onirisme dels textos, la seva escriptura no es pot explicar satisfactòriament com un mer exercici de surrealisme.

Aquest compte rendu o informe és una corrua de presències concretes del tema en les obres d’autors molt diversos, començant per un vers del mateix Verdaguer: «florit com és lo sauguer no té cor». De fet, ja en el frontispici del llibre ens hem trobat amb un text de Maria Àngels Anglada: «i entre el saüc i l’heura s’acoblen les merles». Fins del refranyer alemany se’ns aporta un curiós testimoni: «Vor dem Holunder soll man den Hut abnehmen» (davant del saüc ens hem de treure el barret).

L’epifania continua amb citacions de Desideri Lombarte, Georg Trakl, Paul Celan, Johannes Bovrowski, Hans Christian Andersen i fins i tot Salvador Espriu, que fa cantar un titella de Primera història d’Esther, el Banyeta: «també tusto algun maluc/amb varetes de saüc». I encara ens trobam amb altres mencions per part de Xavier Lloveras, Narcís Comadira, Agustí Bartra i Eugenio Montale. Tot plegat, Susanna Rafart conclou: «parlar de saüc comporta, en la lectura atenta, la visió de la cicatriu en la pàgina en blanc, provocada per alguna lectura anterior».

«Abolits ja per sempre els rigors de l’èpica i el drama», com ens diu l’autora, crec que no tindria gaire sentit, i que no seria de profit, que intentés ara fer algun comentari de cap dels poemes en concret que integren el recull.

Tanmateix, no vull deixar d’esmentar l’efecte especial que m’han fet els titulats «Art de ròssec», «Cementiri hebreu de Ferrara» –que m’ha recordat inevitablement el llegat de Giorgio Bassani– i «Pati sorprès per la pluja», així com el que comença «Mosaics venint de mar».

Tal vegada sí que pot ajudar el lector que transcrigui una petita paràbola inclosa en el ja esmentat Epíleg: «Un poeta que visita un teatre antic i crida. El poeta és Iannis Ritsos. L’eco del crit, diu el poema, l’eco grec, continua sol, sense repetir ni imitar, el clamorós ditirambe. Un poeta català visita un teatre antic. El seu crit s’esforça a duplicar-se fins a l’infinit per crear l’aparença fictícia d’un eco.»

El que volen dir els practicants de la parenta pobra/rica, sovint, no és d’immediata comprensió. Però cal fer l’esforç necessari per arribar-hi.

Diari de Balears, 28 d'octubre de 2005.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.