Presentació

Pérez Montaner, Jaume
Quaderns Divulgatius, 30: Premis de la Crítica de l'AELC 2006 novembre del 2006
 

Aquest recull de proses vol ser en primer lloc un petit homenatge a les obres que al llarg de l’any han estat mereixedores dels diversos premis literaris que tradicionalment atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Es tracta concretament dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, en les modalitats de narrativa, poesia, teatre i assaig; els dos guardons que formen els Premis Cavall Verd, creats i atorgats a Palma de Mallorca, el Josep Maria Llompart de poesia i el Rafel Jaume de Traducció poètica; i els Premis de la Crítica Catalana, de narrativa i de poesia. Les obres premiades i els seus respectius autors van ser: L’home de l’estació, de Joaquim González Caturla; L’odi, de Josep Ballester; Inflexions i La lentitud del mar, de Josep Iborra i Enric Sòria, respectivament; Raccord, de Rodolf Sirera; Baies, de Susanna Rafart; Els Cants de Maldoror, d’Isidor Ducasse, en la traducció de Ricard Ripoll; Mistana, de Núria Perpinyà; i Monstres, de Josep Lluís Aguiló.

Aquest caràcter d’homenatge es fa extensiu també a la tasca dels crítics literaris, i de manera concreta a les crítiques o ressenyes que sobre les obres premiades han aparegut al llarg de l’any. En el fons, el sentit últim i la peculiaritat d’aquest volum és la publicació dels textos crítics –tres per cadascuna de les obres premiades–, com una decidida aposta a favor de la pràctica de la crítica en la literatura catalana; crítica militant o d’urgència generalment, redactada per a la premsa periòdica en la major part dels casos, com es pot veure en els títols dels diaris, revistes i suplements setmanals on han aparegut. I, tanmateix, i amb bastant freqüència, una activitat –la de la crítica anomenada militant– que sol acomplir amb més fidelitat de la que molts podien sospitar el seu paper tradicional d’orientar els possibles lectors.

El recull és també, potser de manera involuntària, una mostra del nivell assolit per la crítica literària en les nostres latituds, tant de les seues virtuts com de les seues mancances. Es pot observar amb facilitat una certa i simptomàtica compartimentació regional que significa generalment una major atenció per part de la premsa o dels crítics a les obres publicades en les editorials de la pròpia regió administrativa. És curiós que sobre alguns escriptors valencians, per exemple, només hi apareguen crítiques escrites a la premsa valenciana, probablement perquè les seues obres han estat molt deficientment divulgades al Principat i a les Balears. Encara que no d’una manera tan acusada, unes observacions semblants podrien fer-se respecte a la repercussió d’alguns escriptors catalans o illencs fora de les seues regions respectives.

Pel que fa a les qualitats intrínseques dels textos crítics, podem trobar-hi alguns articles i ressenyes excel·lents que ens aporten idees per a un més gran aprofundiment en la lectura de les obres ressenyades o per a una millor comprensió d’alguns dels seus aspectes. Són treballs escrits amb un alt sentit de la professionalitat i amb una voluntat literària que sobrepassa amb escreix la intencionalitat i el valor de les ressenyes habituals. Una bona part dels textos, tanmateix, es limita a portar a terme –i ja és molt, ben sovint– la tasca tradicional d’oferir una primera lectura de l’obra, comentada amb major o menor fortuna, però amb la sana intenció de realitzar un servei per als futurs lectors. Finalment, com no podia ser d’altra manera, podem trobar-hi també alguns textos –molt pocs, per fortuna– que naufraguen en la banalitat més anorreadora, que recorren al lloc comú i farceixen la seua insípida prosa amb tirallongues de noms, estrangers o simplement domèstics, com a mostra de la seua erudició probablement il·lusòria o com a servei al més prosaic dels amiguismes. Són casos en els quals els crítics, des de la talaia de la seua imaginada infal·libilitat, acostumen a expressar els seus criteris –elogis ditiràmbics i frases fetes, generalment– sense la més mínima argumentació. El lector que vulga aventurar-se per les pàgines que segueixen podrà trobar sense dificultat mostres molt clares de les tres actituds que he tractat de resumir en aquestes línies.

La finalitat última per part de l’AELC en aquesta publicació cal cercar-la en la necessitat de treballar a favor d’una crítica que siga estímul per a la creativitat i el coneixement, una crítica que sàpiga raonar les seues opinions, que siga convincent i capaç d’oferir lectures noves i pensaments inspirats i agosarats. Perquè la crítica literària, que és literatura –gran literatura en alguns casos– ha d’estar a l’alçada de les altres aportacions literàries i estar subjecta també, com és lògic, a ser classificada i jutjada.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.