Les traduccions de l'Agència Catalana de Notícies

Luque, Sònia
Quaderns Divulgatius, 32: XIV Seminari sobre la Traducció a Catalunya.

 

Algunes vegades l’origen d’una notícia escoltada a la ràdio, llegida en un diari o vista per la televisió és una agència de notícies. Aquestes agències són una fàbrica de documents sonors, visuals i escrits que aprofiten els mitjans per elaborar els informatius, butlletins o diaris. L’Agència Catalana de Notícies (ACN) és això: una «fàbrica de notícies» en clau catalana que ara per ara produeix més de tres-centes notícies diàries. No només cobreix els fets que passen a Catalunya, sinó tot allò que passa arreu del món i que afecta Catalunya.

La llengua que utilitza és sempre el català, encara que de vegades l’origen n’és una traducció. Les llengües d’origen són diverses: el castellà (principalment), el francès, l’anglès, l’alemany, l’èuscar (que té com a llengua pivot el castellà) i el xinès (que té com a llengua pivot l’anglès). Aquest és el panorama de traduccions que hi ha quan la llengua d’arribada és el català. Actualment un traductor automàtic que fa anàlisi gramatical tradueix el portal i el web d’abonats al castellà.

Els sistemes de traducció són diversos: traductors automàtics (TA) (amb anàlisi gramatical i sense) i el periodista (des d’una font escrita o oral).

Traduccions del castellà al català
Les traduccions del castellà al català són directes. Les fa un traductor automàtic que no fa anàlisi, sinó que tradueix mot a mot, o el periodista. Els documents que es tradueixen amb TA són notes de premsa d’empreses, que tenen un llenguatge planer. Aquestes traduccions es revisen posteriorment perquè el programa és imperfecte i podem trobar traduccions com «una desocupada del mercat» per «una parada del mercado», o «una magrana de la Guerra Civil» per «una granada de la Guerra Civil». El redactor revisa tots els textos que passa pel TA per esmenar aquestes errades semàntiques.

Les sentències i prèvies que proporciona (sempre en castellà) la Fiscalia també es tradueixen, però en aquest cas el redactor n’extreu la informació que li interessa i a partir d’aquí elabora la notícia. Són textos carregats de terminologia i cal consultar sovint el Termcat (que és una mina) per saber quina és la traducció correcta. Els periodistes solen calcar força el llenguatge que hi troben, així, doncs, podem trobar sintagmes com «per un delicte de robatori», quan en realitat en diem «per robatori», o «es va procedir a l’escorcoll», tot i que la manera més natural de dir-ho és «van escorcollar». Quan llegim notícies que contenen aquest llenguatge, ple de verbs buits de significat i de tecnicismes, podem deduir la font des de la qual tradueixen. Els lingüistes intentem lluitar contra aquest mimetisme, però en general els redactors estan força impregnats i interferits per aquests llenguatges tècnics.

Els corresponsals i col·laboradors que treballen a Madrid fan traduccions a partir de l’oral. Normalment segueixen les compareixences dels ministres, prenen notes (en català) i escriuen la notícia. Les frases fetes, locucions, refranys i paraules amb forta càrrega se-màntica són el pitjor enemic d’aquests companys. Com traduiríeu «se han cepillado el estatut» (Alfonso Guerra), «el PP tiene una pájara» (José Blanco) o «arrimar el hombro» (aquesta la vam traduir per «donar un cop de mà»)? Bé, de vegades és més complicat del que sembla. Sovint el temps no ens ajuda, ja que pot ser que la peça la necessiti una ràdio a la una i siguin tres quarts d’una i la notícia encara s’hagi de penjar a la safata del redactor i hagi de passar pel procés d’edició, cosa que, a part de produir adrenalina i nervis, fa que no tinguem gaire temps per investigar el cas concret. Aquesta mena de discurs polític basat en les frases fetes, jocs de llengua o refranys està prohibit en les intervencions a les institucions europees, ja que les normes indiquen que han de parlar per al traductor intèrpret i li ha de facilitar la feina.

Les notes de premsa del Cos Nacional de Policia tampoc no es poden traduir amb TA perquè contenen força llenguatge argòtic i molta terminologia. A més, la prosa és molt barroca, plena de verbs buits de significat. La terminologia està fixada pel Termcat, però l’argot demana recerca i de vegades una mica d’imaginació. Per exemple, en una nota vam trobar «el método del pico de loro». Vam esbrinar que era un sistema d’obrir portes mitjançant eines que tenien la forma corbada del bec dels lloros. Els Mossos d’Esquadra en diuen «mètode del voltor», però ens va semblar més plàstic i entenedor fer una traducció literal i dir-ne «mètode del bec de lloro». Altres mots argòtics que hem trobat són «boleros» (persones que porten boles de droga dins del cos), «cogoteros» (persones que atraquen donant un cop al clatell de la víctima amb el front), el mètode del «tocomocho» (vendre números de loteria falsos), etcètera. Normalment intentem fer-ne una adaptació al català o parafrasejar-ne el significat.

Les notícies que fan referència a Jerusalem, que ens arriben d’una agència de notícies d’Astúries, es tradueixen al català amb TA (des d’aquesta agència es fa una lleugera modificació del text original perquè la corresponsal és argentina, i algunes expressions o paraules no coincideixen amb el castellà).

Traduccions del francès al català
El col·laborador que hi ha a Perpinyà genera les notícies directament en català, ja que domina el català i el francès. No hi solen haver gal·licismes, però sí alguna estructura francesa que retoquen els editors.

Traduccions de l’anglès al català
El col·laborador és català i tradueix al català directament. No es basa en notes ni rodes de premsa, sinó que fa temes propis.

El cas de les institucions europees
La corresponsal de Brussel·les treballa en francès i en anglès, ja que totes les rodes de premsa es tradueixen simultàniament a aquestes dues llengües. Els ministres del Consell de la Unió Europea, els diputats del Parlament Europeu i els membres del Comitè de les Regions s’expressen en la llengua que és oficial en el seu Estat.

En totes les institucions europees el català és llengua d’ús, però no oficial; és a dir, els ciutadans poden dirigir els seus comentaris en català, però els eurodiputats no poden parlar en català al plenari, encara. Aquestes traduccions les fan traductors contractats per la Unió Europea (UE), però pagats pels respectius governs; en el cas del català, els diners provenen del Govern espanyol.

De moment, en cap institució europea no es pot intervenir en català. Hi ha una anècdota curiosa sobre aquest tema: un eurodiputat català va intervenir en alemany perquè no volia fer-ho en castellà, i com que la pronúncia no era gaire correcta li van fer un toc d’atenció perquè es pensaven que realment parlava en català. De vegades, hi ha complicitat entre el polític i l’intèrpret, si els dos són catalans; queden d’acord i el polític intervé en català i l’intèrpret el tradueix amb el text de la intervenció en castellà per dissimular.

Aquestes institucions tenen traductors/intèrprets molt preparats, que dominen diverses llengües. N’hi ha sobretot de francès, anglès i alemany. Dins d’aquest àmbit institucional, les llengües que tenen més futur són el romanès i el búlgar (Romania i Bulgària són països que entraran a la UE l’1 de gener del 2007), el gaèlic (serà llengua oficial a partir del 2007), el turc (Turquia entrarà a la UE d’aquí a dos anys), i potser el croat (Croàcia comença negociacions). Aquestes són les llengües ara per ara més sol·licitades a les institucions europees.

Traduccions de l’alemany al català
Aquestes traduccions són directes. El col·laborador alemany és català i, per tant, pren notes en català. El 99% de les rodes de premsa són en alemany; l’anglès té poc pes en aquest país. Sembla que la llengua és tan potent com el país, que dóna molts diners a la UE i mai, de moment, no ha abaixat el nombre d’exportacions.

Traduccions del xinès al català
Aquestes traduccions són indirectes, la llengua pivot és l’anglès. Un tant per cent molt alt de periodistes que treballen a la Xina no entenen, no parlen ni llegeixen el xinès. Com ho fan, doncs? Ho fan gràcies al web anglès www.chinaview.com, que és el paral·lel a l’oficial xinès www.xinhuanet.com. En el web anglès, hi troben totes les notícies traduïdes, i són la font de la majoria de professionals. A partir de l’anglès, llengua que han de dominar perfectament, elaboren peces en els respectius idiomes.

Traduccions de l’èuscar al català
En aquest cas, la llengua pivot és el castellà. Els documents en basc amb què solen treballar són sempre comunicats d’ETA. La versió en castellà es troba al web www.eitb24.com, que és el canal basc d’informació i notícies. Alguna vegada no hem disposat de la traducció, i aleshores hem recorregut a Euskadi Irratia (Ràdio Euskadi), on un company ens ha facilitat la versió en castellà.

Traduccions amb TA que fa anàlisi gramatical
Actualment es tradueix mitjançant aquest sistema el portal i la pàgina d’abonats, és a dir, totes les notícies que es produeixen. El programa que ho fa és educable, aprèn dels errors. Això fa que hi hagi una revisió constant de totes les traduccions; si fa una errada molt greu, s’envia a l’empresa perquè hi posi un filtre i no torni a passar. Tot i aquest sistema de treball, de vegades els filtres no acaben de funcionar i cal perfeccionar-los perquè siguin efectius al cent. Per exemple, «treure ferro» es traduïa per «quitar hierro», i la traducció bona és «restar importancia»; «la grossa de Nadal» es va haver de filtrar per «el gordo de Navidad», ja que la màquina en deia «la gorda de Navidad». Altres exemples de traduccions que no s’ajusten al sentit original i han estat filtrades són «Llevarán y Lleida» per «Duran i Lleida», «una grulla guarida» per «una grua cau», «Vilanova arrecife una exposición» per «Vilanova acull una exposició», o el «Grande Apriete» per «el Gran Premi», entre d’altres.

De vegades, hi ha traduccions estranyes a causa de les errades de picatge. Això no és habitual, perquè passar el corrector a tots els textos és una norma d’or i és vital per garantir la qualitat lingüística i la immediatesa a l’hora de publicar els continguts.

Durant el 2007 es traduirà mitjançant el mateix sistema del català a l’aranès, a l’anglès i al francès.

Conclusions
Cada vegada hi ha més interferències entre llengües i sembla ser que algunes són quasi inevitables. Cal estar molt atents.

El producte final pot estar interferit per la llengua d’origen, o per la llengua per la qual pivota.

Seria perfecte tenir traductors professionals, però pel mateix motiu que no tenim correctors (per la immediatesa), no tenim tampoc traductors.

______________________________________________________________________________________________

Sònia Luque. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Girona, postgraduada en Psicopedagogia per la Universitat de Girona i en Qualitat i Correcció Lingüística per la Universitat Autònoma de Barcelona. És lingüista de l’Agència Catalana de Notícies i actualment elabora el Llibre d’Estil d’aquesta Agència. Ha estat professora de llengua i literatura catalanes.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.