La terminologia i la traducció, una interrelació en evolució

Lorente, M.; Cabré, M. T.; Estopà, R.; Freixa, J.; Tebé, C. [Grup IULATERM Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona]
Quaderns Divulgatius, 34: XV Seminari sobre la Traducció a Catalunya.

 

1. La terminologia, eina de la traducció?
Podria semblar una manca de cortesia començar aquesta participació en el Seminari, tot insinuant que ens agradaria desmarcar-nos del títol triat per a la taula rodona, noves eines per a la traducció. Ben lluny de la nostra intenció. Agraïts de la invitació, ens agradaria explicar, abans d'entrar en matèria, que només ens en voldríem distanciar si entenguéssim aquí l'eina com un estri estrany, que només fa servei a la traducció en tasques puntuals i auxiliars. Si convenim, però, que les eines són necessàries per a qualsevol activitat aplicada, que poden ser de naturalesa diversa i que poden fer funcions variades, endavant amb el títol de la mesa.

Des de fa temps, el grup IULATERM, format pels professors de terminologia a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i per altres investigadors que treballen així mateix en aquest àmbit de recerca (http://www.iula.upf.edu/iulaterm/tpresca.htm), anem defensant que la terminologia és més que una simple eina documental per a la traducció, més que una mera eina funcional que permet resoldre l'equivalència conceptual en la traducció especialitzada (Cabré et al. 2000). Si l'aportació que la terminologia fa a la traducció fos només fornir els traductors d'inventaris de termes validats que els puguin ser directament útils en la pràctica traductora, la formació de traductors només caldria que inclogués un curs per aprendre a cercar, avaluar i utilitzar recursos terminogràfics existents.

Si, ans al contrari, la interrelació entre terminologia i traductor és molt més aprofundida, ho és, i ho ha de ser, des de diverses perspectives. La primera a què ens referirem és el paper de la terminologia com a eina cognitiva en l'adquisició del coneixement especialitzat per part del traductor. La segona es refereix a la necessitat permanent de crear nous recursos terminogràfics i actualitzar-ne els existents, pensats per i per a traductors competents i autònoms en la gestió de la terminologia. En aquesta línia, doncs, és lícit considerar el traductor no només com a usuari de terminologia (tot i que també ho és) sinó com a agent actiu en terminologia.

Presentarem breument aquestes dues línies d'actuació, que fonamenten la formació actual dels traductors en terminologia. Veurem complementàriament com ha evolucionat la recerca teòrica i aplicada en terminologia en els darrers anys, context que ha facilitat la interrelació amb la traducció.

2. La terminologia, eina metacognitiva per al traductor
Els discursos d'especialitat són els instruments bàsics de comunicació entre els especialistes; i la terminologia n'és l'element més important per precisar cognitivament el seu sistema de denominació. Amb la terminologia, a més d'ordenar el pensament, els especialistes transfereixen el coneixement sobre una temàtica, en una o més llengües (Cabré et al. 2000).

El traductor especialitzat, actuant de mediador, es converteix en una mena d'especialista, i ha d'actuar com a tal en la selecció dels termes. El traductor ha de posar-se a la pell de l'emissor del missatge i assumir, en la mesura que sigui possible, les seves mateixes competències. Això pressuposa conèixer la matèria que tradueix, saber expressar-la de manera precisa i adequada, i fer-ho com ho faria espontàniament un especialista. En síntesi, el traductor necessita simular que coneix la matèria i la seva especificitat cognitiva, i que utilitza les mateixes unitats lèxiques i en els contextos discursius pertinents.

És precisament en aquest marc que la terminologia esdevé l'element clau en l'adquisició d'aquestes competències. A partir de l'anàlisi de la terminologia en els textos, el traductor pot reconèixer (encara que sigui parcialment) el coneixement estructurat d'una temàtica o d'una matèria especialitzada. Amb la pràctica es diu que el traductor pot arribar a ser un semiexpert: Aquí considerem que fent-ho d'una manera conscient i controlada, és a dir dominant la metodologia d’anàlisi terminològica, aquesta adquisició de competències pot ser més ràpida i més aprofundida.

Les unitats terminològiques són el mode privilegiat de l'expressió del coneixement especialitzat; representen aquest coneixement de manera que cada unitat correspon a un nus cognitiu dins d'un camp d'especialitat. Aquests nodes cognitius i les relacions conceptuals que s'estableixen entre aquests en el conjunt de textos especialitzats d'un tema configurarien l'estructuració conceptual d'un tema.

En la formació de traductors especialitzats competents terminològicament parlant es treballa acuradament la detecció, la identificació i la delimitació dels termes usats pels especialistes en textos reals, tot posant-los en relació entre si mitjançant la determinació de l'estructuració conceptual que els sosté. En aquesta línia s'ha mostrat com una eina molt efectiva la combinació de l'anàlisi dels textos amb l'elaboració de mapes conceptuals.

Els mapes conceptuals són un sistema de representació gràfic del coneixement, molt usat en activitats formatives, basat en la metàfora del coneixement com un mapa geogràfic amb punts d'interès (els nodes cognitius, expressats per unitats terminològiques) i camins de diversa categoria, dibuixats entre aquests punts (les diverses relacions conceptuals entre termes). La progressió de la formació es trasllueix clarament en els mapes conceptuals, de manera que una millor comprensió dels textos equival a la construcció de mapes conceptuals més rics i sòlids. De fet, amb aquest procediment el traductor segueix el mateix procés d'adquisició que fan els aprenents d'especialistes.

Després de l'anàlisi de l'estructura cognitiva del text i a través de l'elaboració i de la interiorització del seu mapa conceptual, el traductor ja és capaç de controlar-ne, en un nivell bàsic però suficient, el contingut, com si en fos especialista, i la manera com aquest contingut s'expressa lingüísticament en els textos especialitzats. Aquest control cognitiu del text a partir de les seves unitats lingüístiques pot garantir que la traducció tingui el mateix caràcter especialitzat que l'original (vegeu mostres de mapes conceptuals progressius a Cabré et al. 2000).

3. Recursos terminogràfics per a la traducció
Actualment la lexicografia reconeix que tot recurs lèxic s'ha de dissenyar pensant en les necessitats i les capacitats dels seus usuaris. Sabem que aquesta premissa no sempre ha estat present en la construcció de diccionaris i que, a més, la naturalesa comercial de molts d'aquests productes encara l’ha limitada més, però tot i amb això sembla evident que els traductors han estat els destinataris de moltes de les propostes de nous productes lexicogràfics bilingües per part dels editors i que, ara per ara, els traductors cientifico-tècnics són segurament el col·lectiu més nombrós que consulta bancs de dades terminològiques multilingües (Cabré et al. 2002). Per regla general, la informació continguda en els bancs de dades terminològiques sembla superar l'oferta de certs diccionaris especialitzats, en relació amb el tractament d'alguns fenòmens semàntics, a la inclusió de marques pragmàtiques, o al caràcter monolingüe real de la proposta d'equivalències, si ens atenim a les necessitats de consulta dels traductors científics.

Dèiem més amunt, en la introducció, que la necessitat de disposar permanentment de recursos adequats i actualitzats per a la tasca traductora ha dut els mediadors a presentar una actitud ben activa en la creació de recursos terminogràfics. La renovació tecnològica dels darrers anys ha acompanyat aquest gir del traductor d'usuari a autor d'inventaris terminològics. De la imatge del traductor consultant un vocabulari especialitzat en paper hem passat a la integració, en el lloc de treball automatitzat, d'interfícies de consulta de grans bancs de dades terminològiques o de gestors de terminologia que interactuen amb sistemes de traducció assistida (TAO). Les empreses de serveis i els organismes dedicats a la traducció han incorporat en les tasques regulars del traductor la gestió de la terminologia; així garanteixen solucions traducto-lògiques de caràcter corporatiu o bé la reutilització de materials.

Amb aquest plantejament, el del traductor com a productor de recursos terminològics per a d'altres traductors, el disseny i l'elaboració d'aquests recursos ha de seguir per força el perfil de necessitats informatives del traductor. Sager (1990) s'hi refereix precisament, a les necessitats reals dels traductors, quan fa una proposta de model de banc terminològic, integrat per diverses bases de dades relacionades que continguin, a més d'unitats terminològiques, altres dades diverses d'interès per a la traducció. L'observació dels problemes terminològics que ha de resoldre el traductor en la traducció especialitzada ens permet comprovar que, a més de la consulta dels equivalents de les unitats terminològiques, el traductor necessita fer consultes en relació amb:

– la delimitació semàntica de cada unitat;
– els contextos d'ús;
– informació sintàctica de les unitats;
– la variació denominativa de termes;
– la variació conceptual de termes;
– marques pragmàtiques d'ús de les diverses variants;
– les combinatòries lèxiques recurrents;
– les unitats fraseològiques, més o menys fixes;
– les nomenclatures científiques;
– els procediments i les unitats morfològiques que intervenen en la creació de neologismes,
– etc.

Per poder establir el perfil general de necessitats terminològiques del traductor especialitzat, partim dels resultats de l'experimentació realitzada per Estopà (1999). En aquest estudi empíric es va demanar a professionals de quatre grups, experts en medicina, documentalistes, traductors i lexicògrafs, que fessin un buidatge terminològic del mateix text, útil per als seus interessos pràctics: transmetre coneixement especialitzat, indexar el text, preparar-ne la traducció i elaborar un diccionari.

Les conclusions del treball van demostrar que, si bé el concepte general d'unitat terminològica, o alternativament el d'unitat lèxica que transmet coneixement especialitzat, era a grans trets el mateix, allò que diferenciava el buidatge en cada grup professional era la restricció imposada de buidar unitats terminològiques útils per a les finalitats de les feines respectives. Així mentre que els documentalistes assenyalàvem principalment sintagmes nominals molt descriptius, pensant en les tasques d’indexació del contingut del document, els traductors, en canvi, destriaven sobretot unitats lèxiques que els podien plantejar problemes cognitius, gramaticals o socioculturals. De la mateixa manera, els traductors no marcaven com a rellevants unitats terminològiques ben clares, com tromboflebitis, ribosoma o tifus endèmic, ja que no els reportaven problemes de traducció. Cal destacar també que l'interès dels traductors se centrava també en unitats lèxiques d'altres categories, com verbs, adverbis i adjectius, o que formen part d'unitats terminològiques sintagmàtiques.

Els resultats referits a la quantitat d'unitats assenyalades per cada col·lectiu professional també era força diferent, essent la dels traductors la més baixa, cosa lògica si pensem que només marcaven coherentment unitats problemàtiques.

4. L’aproximació lingüística de la terminologia, un gir adequat
El contrast dels diversos camps d'aplicació de la terminologia ha posat en evidència que les necessitats terminològiques són pròpies de cada àmbit. Com que els perfils de necessitats dels usuaris fonamenten el disseny i l'elaboració de recursos adequats, és lògic pressuposar que per a cada camp d'aplicació de la terminologia calen productes terminogràfics específics. Encara que la lexicografia especialitzada hagi anat introduint petits canvis, generalment hi ha dominat un model poc variat de recurs terminològic, adreçat tant a especialistes com a tota mena de mediadors o de públic interessat. En canvi, i d'acord amb el que plantejàvem en els apartats anteriors, es fa prioritari que la incorporació de traductors en la gestió de la terminologia condueixi també a generar productes terminogràfics, editats en suports diferents, pensats específicament per a les tasques traductores. Aquests recursos renovats cal que incloguin especialment unitats terminològiques problemàtiques, combinatòries cotextuals, contextos i marques d'ús, molta informació sobre la variació denominativa i/o conceptual, i altra informació discursiva i enciclopèdica.

La Teoria Comunicativa de la Terminologia (Cabré 1999) ha suposat un gir en els plantejaments teòrics i metodològics de la terminologia, que persegueixen una explicació plausible sobre els aspectes compartits i divergents dels discursos d'especialitat en relació amb la llengua general. En consonància amb aquest objectiu teòric, aquesta aproximació lingüística de la terminologia desitja donar resposta a les necessitats identificades en els diversos camps d’aplicació de la terminologia: la normalització lingüística, l'estandardització internacional, la divulgació científica, l'ensenyament de matèries especialitzades, l'ensenyament de llengües amb propòsits específics, la documentació o la traducció, és clar. Així, dels seus principis metodològics bàsics, se'n desprèn que els recursos terminològics construïts han de ser adequats als seus usuaris, als contextos comunicatius, a les situacions socials i a les funcions que han de cobrir; és a dir que han de ser aplicacions plurals, no basades en un únic model monolític i multifuncional.

L'objecte de l'anàlisi terminològica, si bé continua essent les unitats terminològiques, portadores de coneixement especialitzat, es complementa, en atenció als contextos reals d'ús, amb descripcions sobre les estructures lingüístiques que vehiculen relacions conceptuals, sobre la naturalesa formal i semanticopragmàtica de la variació, sobre les unitats fraseològiques o d'altres combinatòries lèxiques que acullen termes, sobre la sintaxi de les unitats i sobre el discurs especialitzat.

5. Per concloure
El gir lingüístic, no excloent a d'altres orientacions, de la recerca bàsica i aplicada de la terminologia ha coincidit amb la demanda creixent de recursos terminogràfics específics.

Sortosament la incorporació progressiva de traductors formats en terminologia asseguren tant una vertadera autonomia en la resolució de problemes terminològics de la traducció com la producció de recursos de qualitat adequats per als professionals de la traducció especialitzada.

La terminologia és un «eina» fonamental en l'adquisició del coneixement expert, en la formació cognitiva del traductor; i una «eina» clau en el desenvolupament de projectes terminològics professionals. La formació dels traductors ha de garantir l'accés a les competències bàsiques que configuren aquesta doble orientació de la terminologia.

Bibliografia
CABRÉ, M. Teresa. La terminología. Representación y comunicación. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra. (Serie Monografías, 3), 1999.
CABRÉ, M. Teresa; ESTOPÀ, Rosa; FREIXA, Judit; LORENTE, Mercè; TEBÉ, Carles. «És la terminologia un simple instrument d'ajuda a la traducció?» CHABÁS, José, CASES Madeleine, GASER Rolf (coord.) Proceedings 1st International Conference on Specialized Translation. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2000 [2001], ps. 167-170.
CABRÉ, M. Teresa; ESTOPÀ, Rosa; FREIXA, Judit; LORENTE, Mercè; TEBÉ, Carles. Les necessitats terminològiques del traductor científic. CHABÁS, José; GASER, Rolf; REY, Joëlle (eds.). Translating Science. Proceedings 2nd International Conference on Specialized Translation. Barcelona: PPU, 2002 ISBN 84-477-0820-9, 2002, ps. 165-174.
CABRÉ, M. Teresa; LORENTE, Mercè. «Stratégies de placement de la termino-
logie dans la formation des spécialistes». Conference in co-operation in the field of terminology in Europe. París: Unión Latina para la AET (Asociación Europea de Terminología), ISBN 92.9122.005.1, 1999 [2000]. ISBN 92.9122.005.1 [pp. 179-185]. http://www.unilat.org/dtil/aet/actes/CABRE_LORENTE.htm
ESTOPÀ, R. Extracció de terminologia: elements per a la construcció d'un SEACUSE. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra (sèrie Tesis, 2), 1999.

_______________________________________________________________________________________________
La participació en el Seminari va anar a càrrec de Mercè Lorente, en representació i amb aportacions del grup de recerca IULATERM. Per aquest motiu, apareixen com a autors del text els membres del grup responsables dels continguts.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.