La realitat i el desig

Avui. Cultura, 11 d'octubre de 2008
Abrams, D. Sam

És molt impressionant observar el moment precís en què un poeta descobreix la seva autèntica veu i passa de ser un autor discret a ser un autor determinant. En el cas del poeta Miquel Cardell (Llucmajor, 1958), el moment va ser el 2000, quan va publicar Sota la volta de ferro, i ara, amb Les terrasses d’Avalon, no ha fet altra cosa que confirmar la bona direcció de la seva obra. Indubtablement, el nou poemari de Cardell és un dels llibres més destacats de l’any poètic en curs.
D’entrada, Les terrasses d’Avalon guanya la nostra admiració per la seva ambició intel·lectual. Cardell no es talla gens i posa la llegenda del rei Artús i la mítica illa d’Avalon com a elements unificadors del poemari. És molt fàcil fer el turista intel·lectual i omplir un poemari de referències culturalistes, però és molt difícil agafar un motiu de pes de la cultura universal i utilitzar-lo sense desmerèixer, com
ho fa el nostre poeta.
Per Cardell, Avalon representa una mena d’absolut al qual els éssers humans aspirem mig sabent que no hi arribaremmai. De fet, el llibre de Cardell està construït sobre tres nivells de vivències humanes que s’entrellacen: el nivell absolut representat per Avalon, el nivell del desig que ens esperona en tot moment i el nivell de la realitat que ens envolta, sense subterfugis. El nostre poeta, d’una manera punyent i emocionant, ens demostra que al llarg de les nostres vides ens debatem entre aquests tres nivells i sovint ens perdem en la dialèctica i deixem passar moments de bellesa i felicitat sense adonar-nos-en. En definitiva, la vida està en el joc, sense que ens arribi a superar.
Les terrasses d’Avalon també ens guanya pel seu mestratge artístic. Un mestratge artístic que es manifesta de dues maneres que es perceben a cada pàgina del llibre: un domini insòlit de les possibilitats expressives de la llengua i un domini d’una de les formes més difícils, el poema llarg.
Creguin-me, no deixin que res els deturi de llegir aquest magnífic llibre!