Que clara és la Isabel!

Avui, 3 de febrer de 2008
Coca, Jordi

L’admirada Isabel-Clara ha escrit un llibre que duu per títol Adéu, Boadella. Aparentment és la resposta a un text anterior del creador dels Joglars, però un cop llegit t’adones que de fet és un exercici de divulgació clar de qüestions com ara la manipulació constant de la història recent en el nostre país, la mentida sistemàtica de determinats mitjans de comunicació i els tòpics que s’usen per continuar el procés d’assimilació espanyolista que a Catalunya va començar el 1714. Per fortuna l’amiga Isabel-Clara Simó defuig el to agre, rancuniós i interessadament provocador que caracteritza Boadella i, amb un gran respecte per la feina feta pel director de teatre, li va dient unes veritats que depassen la polèmica. Li recorda, per exemple, que el franquisme és un episodi d’aquest procés llarg i constant que busca la nostra desaparició, i en un altre sentit li fa notar que la recerca sistemàtica de l’escàndol, sempre sobre els mateixos temes, les bromes reiterades al voltant de la Moreneta i les exhibicions quasi constants del cul, ens han cansat. No hi ha boicot, doncs, només fatiga.
A mi el que més m’ha interessat del llibre Adéu, Boadella és aquest rigor de la Isabel-Clara Simó a l’hora de desmuntar una per una, amb una paciència infinita i carregada de raó, les falsedats que parlen de provincianisme català, de bilingüisme o dels nostres defectes. En les frases de la Simó hi ha una evidència que en ella mateixa ja és un argument de pes, hi ha una valentia de fons que s’encomana, i hi ha la serenitat d’aquell que no necessita ofendre per explicar-se. I la cosa acaba així: «És vostè brillant, això, qui ho dubtaria?, però superficial». Ben al contrari del llibre Adéu, Boadella, que és molt més del que sembla.