Dénia novel·lesca

Información [Alacant], 26 de febrer de 2009
Espinós, Ximo

En la segona meitat del segle XIX, Dénia era una ciutat puixant gràcies al negoci de la pansa. En el seu port hi havia un continu tràfec de vaixells que l’exportaven arreu del món, amb especial predilecció pel mercat britànic i americà. Mariners i comerciants poblaven els seus carrers i tavernes impregnant-la de l’inconfusible encant dels ambients portuaris. No hi ha dubte que aquesta Dénia posseïa un irresistible encant novel·lesc. Com no imaginar històries de sabor colonial i aventurer? La primera mostra ens la dóna Jesús Moncho el 2006 amb Port d’Est, una novel·la treballada amb delicadesa d’orfebre, que sap captar perfectament l’ambient cosmopolita i bulliciós de l’època amb el rerefons d’una història d’amor. No menys interessant i encertada és la novel·la que ens ocupa, Cementiri dels anglesos, d’Isidre Martínez Marzo. Autor d’una extensa i guardonada obra poètica, amb aquesta primera incursió narrativa condueix amb molt bon pols el relat de la vida de dos germans de Terranova que, per diversos avatars del destí, acaben vivint a Dénia, tot cercant nous al·licients a la seua vida. Sobre aquest canemàs de novel·la marinera, tan poc freqüent a les nostres lletres, es teixeix una subtil història intimista, en què el món interior de l’inquiet germà menut i la relació amorosa de l’assenyat germà gran corren paral·lels, contrapuntejant-se hàbilment. L’ambient nòrdic de la Terranova natal està reconstruït amb una credibilitat sorprenent, així com les rígides relacions familiars contra les quals es dibuixen les vides dels protagonistes. Tot plegat ens evoca les novel·les romàntiques anglosaxones, que Isidre Martínez Marzo deu conèixer bé en tant que traductor de poesia anglesa. L’anècdota que encapçala l’obra resulta d’una gran eficàcia literària, tot lligant els fets del passat amb el present i tenyint el llibre d’una suau malenconia. La narradora inicial és una descendent actual de la família de Terranova que viatja a Dénia tot cercant el rastre dels seus avantpassats, que reposen al cementiri dels anglesos que dóna títol a l’obra. A partir d’aquest pròleg, que potser haguera estat interessant reprendre a la fi de la història, se’ns obre la porta a aquesta novel·la d’una Dénia romàntica i aventurera, encara
plena de possibles relats. No cal, però, remuntar-se tan lluny. Crematorio, de Rafael Chirbes, ens ha parlat recentment, amb una força devastadora, d’una Dénia molt més pròxima, la de l’especulació urbanística i la corrupció política. Material per inspirar-se, per desgràcia, no en falta.