Poesia recent

Espai del Llibre, primavera 2009
Mulet, Carles

[…] Rebel·lió de la sal, de T. Pascual, té com a nucli generador l’esquerda vital de la mort de la mare, commovedorament expressada, entre altres a «Vindré demà» –un poema en tres temps que sembla fer de pern de tot el poemari. Un pas que l’enfronta a la solitud i l’aboca inerme, «dreta sobre un balcó sense baranes», a la sínia eterna de la memòria, que la retorna a la infantesa, al recer impertorbable del paisatge, al «camí de tornada de les coses». Aquest trabucament a «l’espai / fins ara inexpressable / de la mort» la fa bascular cap a la «gravidesa del silenci», l’acara al pes ombriu de les vivències, «a la meitat en ombra de la vida», per ressorgir a una maduresa asserenada, d’una saviesa despresa –«de l’ànima no sé / més que el recorregut / d’unes línies d’aigua escoltada en el silenci»– i d’un viure que és retorn, acceptació del testimoni, que conflueix amb la unitat: «... al final / jo seguiré solsint/ els rombes de malla / de les barques de llum, / art antic de la mar / que els principis iguala, / que els destins unifica».