Els suports digitals

Quaderns Divulgatius, 40: IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana
Jordi Achón

Bon dia a tothom. En primer lloc vull agrair a l’organització del Congrés que m’hagi convidat a compartir amb vosaltres aquesta taula rodona.
Començaré esmentant un parell o tres de notícies molt recents que manifesten l’actualitat del tema que tenim sobre la taula. Fa poques setmanes es feia la presentació pública del portal www.edi.cat, el primer portal de venda de llibres en català per a lectors digitals. La vigília del dia de sant Jordi, Barcelona Digital organitzà un debat adreçat a editors el títol del qual era: «Serà el 2009 l’any de la lectura digital?» Abans d’ahir, la llibreria virtual Amazon presentava un nou lector digital amb una pantalla de 24 cm de llargària que integra un navegador. El títol d’aquesta taula rodona ja és encertat, però tal vegada n’hauríem de treure l’adjectiu «futura» i assumir directament que el repte és l’edició digital. Tinguem ben present que els nostres lectors i lectores són nadius digitals, i que les qüestions que ens preocupen a nosaltres no són pas un repte per a ells. En tot cas, ells esperen de nosaltres que comencem a cuinar literatura a la cassola digital.
Resumiré les preguntes que ens ha formulat Mercè Canela, la moderadora, en dues:
– Quines possibilitats ens obren els suports digitals?
– Com evolucionaran les plataformes tecnològiques en els pròxims anys?
Per entreveure les possibilitats que obren els suports digitals per a la literatura infantil i juvenil és obligat esmentar els lectors digitals, però crec que el debat més rellevant per a nosaltres serà diferenciar entre la narrativa digital i el llibre digitalitzat.
Anem primer als lectors digitals. De fet són ordinadors lleugers especialitzats que s’han concebut amb el mateix format i la mateixausabilitat que el llibre de paper. La pantalla incorpora la tecnologia de la tinta electrònica que permet una lectura còmoda, emulant la textura de la tinta sobre el paper. S’hi emmagatzemen llibres que prèviament han estat publicats sobre paper i que s’han digitalitzat posteriorment, o bé s’hi publiquen obres directament sense passar per la impremta. S’estan posant de moda i, depenent de la marca i del preu, tenen més o menys funcions. Aquesta és una opció molt clara per a les editorials, perquè tenen a l’abast de la mà poder digitalitzar el seu fons i transferir-lo a aquest suport. Ara bé, tothom és conscient que aquest pas té unes conseqüències comercials importants que afecten sobretot la distribució i la venda de les llibreries. Les prestacions que els lectors ofereixen, o que oferiran a curt termini, són força interessants: per exemple, mentre llegim podem consultar un diccionari; si el contingut s’ha preparat, pot incorporar funcions d’hipertext; s’hi poden fer anotacions; canviar la grandària de la lletra o escoltar el text amb sintetitzadors de veu, cosa que resol molt bé l’accessibilitat a la lectura a persones amb determinades discapacitats; a la vegada que es llegeix es pot navegar per internet, i això permet comunicar-se amb altres lectors, fins i tot amb el propi autor, i aquest fet augura una expansió de les xarxes socials de lectors, etc. Tot plegat pot fer-se sense que les nostres mans abandonin el lector quan necessitem un altre recurs per millorar la lectura.
No obstant tot això, adonem-nos que, des del punt de vista de l’escriptor o de l’escriptora, publicar una obra en aquest suport no suposa un repte addicional al procés de creació. De fet, el llibre digitalitzat és equivalent al llibre de paper, però amb més prestacions. En canvi, endinsar-se en la creació d’una narrativa digital, sí que és un repte tant per als editors com per als escriptors, sobretot per a aquells que ja tenim una certa edat i que no som nadius digitals.
Per a qui no el conegui, recomano el web: http://www.campusred.net/ intercampus/rod1.htm, on trobareu obres i reflexions sobre la narrativa digital. Si em permeteu llegiré un retall d’aquell web que s’inspira en l’obra Un libro de arena de Jorge Luís Borges: «Internet es un libro de arena que estamos comenzando a escribir con dificultad e inevitable torpeza. Confundidos aún por este libro de arena que no se deja coger –por el momento– entre nuestras manos, nos empeñamos en buscarle las hojas, como los libros hechos con papel y tinta. No tiene hojas; y de tenerlas, nos veríamos obligados a aceptar el absurdo de que serían hojas sin reverso. El espacio de escritura y lectura en el libro de arena es la pantalla electrónica, con otras posibilidades y otras exigencias distintas a la página de una hoja de papel.»
El paper és un suport estàtic que, per raons físiques, l’única funció que pot fer és la de conservar i sostenir les paraules, de manera que l’estructura narrativa queda immobilitzada i força que la progressió de la lectura sigui lineal –tot i que l’imaginari intern que construïm quan llegim no ho és, de lineal–; en canvi, quan el suport és digital, tenim la possibilitat d’interactuar amb la pròpia estructura narrativa, i això implica que la construcció d’aquest imaginari intern es fa tant amb la paraula com amb la nostra acció. Aquesta visió –que el lector interactuï amb l’estructura narrativa–no és pas un invent de les noves tecnologies. Julio Cortázar, per exemple, quan va escriure Rayuela, ja es movia en aquest paradigma, i avui dia, en aquesta novel·la hi reconeixem el concepte d’hipertext.
La narrativa digital no tracta de reinventar la literatura –en absolut–, sinó, com diu Doménico Chiappe, al mateix web que he esmentat, en un article que titula «El libro sin hojas», és la literatura la que ha trobat en les noves tecnologies un nou espai on actuar.
Un altre exemple de narrativa digital més proper per a nosaltres és el dels contes interactius. Els nens i les nenes de les nostres escoles els coneixen prou bé perquè n’hi ha uns quants disponibles al nostre portal www.edu365.cat produïts pel Departament d’Educació, i també perquè hi ha productes al mercat produïts per editorials de multimèdia. Crec que el conte interactiu és un gènere literari que té el futur assegurat. Un altre referent clar de la fertilitat creativa que implica integrar narrativa i suport digital és l’univers dels jocs interactius. Un consell per a qualsevol escriptor o escriptora que vulgui explorar la narrativa digital infantil i juvenil: que jugui.
Finalment, i amb molta brevetat, contesto la segona pregunta: Com evolucionaran les plataformes tecnològiques en els pròxims anys?
No sóc un expert en prospectiva tecnològica. A dia d’avui hi ha lectors digitals i ordinadors portàtils lleugers. Crec que tant els uns com els altres són temptatives tecnològiques que no evolucionaran per separat; però en aquest panorama hi hem d’afegir per força l’última generació de la telefonia mòbil, de manera que, per a mi, aquest quadre és força difícil de pintar. En tot cas, la facilitat en l’ús i en el transport crec que seran dues condicions que determinaran aquesta evolució.

JORDI ACHÓN. Doctor en ciències de l’educació. Treballa al Servei de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Educació. Ha fet formació del professorat, recerca educativa i ha publicat materials didàctics en diferents suports, alguns dels quals han estat premiats. Ha publicat dues novel·les, una per a joves i una altra per a adults.