Crosses de la literatura per a nens

Quaderns Divulgatius, 40: IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana
Enric Gomà

uan s’escriu amb un model literari conscient, l’escriptor fa una mica de trampa. Jo, si més no, quan escric per a nens no tinc cap model literari conscient. Crec que és millor no tenir-ne. Intentar repetir aquest o aquest altre èxit de vendes, o estil, o món imaginari, o referents, em sembla fora de lloc. Els models literaris són terreny dels estudiosos i els historiadors de la literatura, no pas dels escriptors. Sobretot, a priori. En aquest cas, em sembla pintoresc i alhora indesitjable. És aquesta una escriptura que bruteja. Quan les influències són massa conscients, simplement plagies. Jo m’estimo més escriure amb llibertat el que em ve de gust i, per descomptat, el que sóc capaç.
No m’interessa gaire que m’expliquin influències literàries d’altres escriptors. Les meves, encara menys (ho detesto tant com quan et pregunten el signe de l’horòscop; sempre en dic un d’erroni). Fa anys, un bon dia vaig descobrir que durant mesos havia estat llegint el que en dic ‘paraliteratura’: estudis, valoracions, assajos literaris, articles sobre literatura, reculls de crítiques, biografies d’escriptors, cartes (gairebé sempre inferiors a la seva obra publicada, en contra del que defensen els estudiosos), etc. Em vaig adonar que tota aquesta ‘paraliteratura’ (un gran embolcall) havia substituït la lectura d’obres literàries. Tot seguit vaig tornar a llegir literatura strictu sensu (encara que els crítics considerin la crítica un gènere literari més. Què hi farem).
Em cansen els estudiosos de la literatura, els entesos, els crítics. Sóc conscient que no és prudent per part meva fer una afirmació així. Respecto molt la seva feina, però cau lluny dels meus interessos. També entenc que els suplements culturals dels diaris, les revistes culturals, els programes de llibres de la ràdio i de la televisió, s’han d’omplir d’una manera o una altra. Tothom s’ha de guanyar la vida.
En el món cultural, hi ha un excés de comentaristes, gent que comenta allò que fan altres: valora, informa, difon, aprecia, menysprea, recupera, destaca, selecciona, sacseja el món cultural (quines pretensions, també). Sovint, amb uns aires d’una cursileria embafadora, exhibint una sensibleria insuportable, pròpia dels esperits cultivats. Això, en el millor dels casos. En els pitjors, sotmesos a unes servituds empresarials, uns interessos econòmics i uns càlculs estratègics per obtenir càrrecs i prebendes gairebé sempre evidents. Tot plegat, un espectacle deplorable.
En la literatura infantil, es confon l’aprenentatge de la lectura amb la mateixa literatura. És cert que els nens aprenen a llegir amb obres per a nens, però de vegades sembla que aquesta és la seva única raó d’existir (o la de més pes). Quan és cert que els nens s’endinsen en la pràctica de la lectura quotidiana amb els contes i novel·les escrits per a ells, però ells no llegiran per aquesta raó: llegiran (espero) moguts per un impuls estrictament lector. Jo, quan escric, dono per fet que els meus futurs (i hipotètics) lectors saben llegir i els agrada (escric per a nens de 7 a 9 anys). Si no és així, val més que juguin amb la play. A mi, com a escriptor, em sabria greu que em llegissin a contracor.
També hi ha un pes moral molt important en els llibres per a nens, que és un llast: la literatura infantil sembla un epígon de les classes d’ètica. Amb la literatura infantil, es considera que els nens han d’aprendre valors. Es demana als llibres per a nens que eduquin. Per desgràcia, també es comença a sol·licitar als llibres per a adults que tinguin continguts no-sexistes, multiculturals, de respecte per a les minories nacionals o sexuals, en contra de la xenofòbia, etc. A Baudelaire i a Flaubert, és probable que en l’actualitatels tornessin a dur davant dels tribunals. Amb tota la bona intenció del món, pares i educadors exigeixen que els llibres per a nens continguin aspectes educatius i morals, perquè llavors el mestre els pot ‘treballar’ (aquí hem arribat) a classe. Per aconseguir aquest objectiu, es destaquen els llibres benpensants, com més pedagògics, millor. Als nostres avis els empenyien a llegir Pequeñecesdel Pare Coloma i Cuore de D’Amicis. Ara hi ha tot un munt de llibres actuals que compleixen els mateixos objectius. Actualitzats, per no per això menys anguniosos i carrinclons.

ENRIC GOMÀ. Autor de llibres per a nens i adults, articulista, tertulià raiofònic, guionista de televisió. Com a divulgador lingüista ha treballat a BTV i és creador, junt amb Piti Español i el Departament de Nous Formats de TV3, de Caçadors de paraules. Ha escrit guions per a diverses sèries televisives, així com per a programes per a nens.