Present i futur de la literatura infantil i juvenil

Quaderns Divulgatius, 40: IV Congés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana
Maria Grau

El primer punt que caldria tocar, cenyint-nos més o menys als que des de l’organització ens han indicat, és el del present de l’edició de llibre infantil i juvenil en català.
En aquest sentit no sóc gens pessimista i, malgrat que a causa de la crisi les vendes hagin baixat una mica, no em sembla que en conjunt el llibre infantil –ni per tant la seva edició– passi per un mal moment.
És veritat que per als mitjans de comunicació aquest tipus de llibre sembla sovint de segona categoria i és cert també que el jovent viu força enganxat a les maquinetes, però de fet, si deixem de bandala generació dels que ara teniu 30 o 40 anys, possiblement mai no s’havia llegit tant ni mai el llibre infantil en particular havia tingut tanta importància. Si mirem un parell de generacions enrere veurem que l’índex d’escolarització era força més baix i que a les cases hi havia pocs llibres. És més, tal i com s’ha comentat al llarg del Congrés, remuntant-nos en el temps observarem que la literatura infantil ni tan sols existia com a gènere. Les obres escrites expressament per a infants tenen, a tot estirar, 200 anys.
Actualment hi ha un nombre potencialment important de lectors infantils i d’obres escrites per a ells i, per tant, no sembla pas que l’edició d’aquest gènere tingui un present preocupant.
És evident doncs, i aquí entrem en el segon punt, el futur, que el llibre infantil continuarà existint. El que sí que pot canviar és el format en què s’editarà. Possiblement, cada vegada més, el llibre en paper coexistirà amb el llibre electrònic, amb l’e-book.
Personalment, he estat força refractària a admetre la importància de les noves tecnologies en la lectura. Em semblava que no era el mateix, que un llibre convencional fa companyia i té un tacte, una olor i una presència física que no podria tenir mai un altre tipus de lectura, a més, tampoc no em sabia imaginar tots els alumnes d’una classe asseguts amb el seu corresponent lector digital al davant. Estic començant a pensar, però, que potser estava equivocada. D’una banda, em vaig baixar a l’ordinador un parell de llibres electrònics (e-books) i vaig descobrir que també m’hi podia quedar enganxada i que, si bé no fan olor de paper ni tenen el seu tacte, és una gran cosa això de poder-te posar la mida de lletra que et sigui còmoda i fins i tot canviar-ne el color. I, pel que fa al jovent, és possible que, acostumats com estan a les noves tecnologies, encara els sigui més fàcil. De fet, al Japó, els adolescents llegeixen novel·les, no ja per internet, sinó pel mòbil, i, a Anglaterra, Vodafone ha signat contractes amb les editorials Penguin i HarperCollins per a distribuir llibres per aquest mitjà. I sense anar més lluny, a casa nostra l’any 2006, Màrius Serra va publicar una novel·la, La veritable història de Harald Bluetooth, basada en la vida del rei danès del segle X Harald Blaatand, que es podia baixar gratuïtament al mòbil des de l’Illa Diagonal, de Barcelona. Per tant, si es poden llegir llibres al telèfon mòbil, encara es podrà fer més amb un lector adequat.
Pot ajudar, també, a la implantació del llibre electrònic el fet que responsables d’ensenyament dels diversos països sembla que volen afavorir-la. Actualment, a Catalunya 55 centres educatius han decidit ja substituir parcialment els llibres de text per material pedagògic digital i ordinadors portàtils. En suma, ja hi ha 9.283 alumnes catalans que estudien amb llibres digitals. A més, segons el conseller Ernest Maragall, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya engegarà el curs 2009-2010 un pla pilot perquè un centenar de centres d’ensenyament secundari obligatoris’incorporin a aquestes noves tecnologies.
Si tot plegat serà o no positiu, dependrà de per a qui i de com es miri. De cara al lector, per més que es perfeccioni el reproductor de llibres electrònics, mai no tindrà l’olor, el tacte, la presència, ni l’estètica del llibre de paper. Ara bé, com ja he comentat abans, també té avantatges com ara la possibilitat de canviar el tipus i la mida de la lletra, la comoditat que pot suposar anar-se’n de vacances amb cinc bons llibres que ocupen ben poc espai i, sobretot, la possibilitat que ofereix de comprar un determinat llibre des de qualsevol part del món. En aquest sentit, caldria comentar que alguns lectors electrònics incorporen un text de veu, una nova tecnologia que fa possible que els textos dels llibres digitals puguin ser llegits pel propi dispositiu en veu alta. A banda de la comoditat que pugui suposar per a determinades persones, aquest sistema pot oferir grans possibilitats a l’hora d’aprendre idiomes.
Pel que fa a les escoles hi hauria també la possibilitat de fer un llibre a mida de les seves necessitats, un llibre amb molt poc pes i personalitzat per a cada grup d’alumnes. Segons que em van comentar en una escola que n’és partidària, a banda de l’estalvi, faria possible d’alleugerir força el pes de les carteres...
Passant finalment al món de l’edició, és evident que el llibre electrònic suposarà un perjudici per als fabricants de paper, els impressors, els llibreters i les distribuïdores. Si bé en el cas dels llibreters, a banda de poder-ne vendre per internet, sempre tindran l’opció de ser agents culturals i fer presentacions de llibres i xerrades sobre llibres, siguin electrònics o de paper.
Quant a les editorials, a les grans, que tenen impremta pròpia, distribuïdora pròpia i grans magatzems propis, aquestes noves tecnologies també els poden representar un maldecap i un esforç de reajustament; per a les petites, però, només hi veig avantatges: el llibre electrònic els suposarà un gran estalvi en paper, en impressió, en distribució i en estalvi de lloguer de magatzem. Actualment, les petites editorials fan tirades de 1.500/2.000 llibres perquè cada títol, a la impremta, té un cost d’entrada a màquina i, com més exemplars se’n fan, més repartit queda i més econòmic de produir surt. Ara bé, a vegades alguns títols no es venen bé i queden morts al magatzem propi o, cosa pitjor, pagant lloguer en el de la distribuïdora. Amb l’edició electrònica això no passaria i, a més, s’acabaria també el malson de les devolucions de després de Reis i sant Jordi. Tot plegat permetria d’abaratir molt el preu del llibre i, a banda de generar més beneficis, de retruc, facilitaria d’arribar a més lectors.
A més, la feina de l’editor en si no es veuria afectada. Els textos s’han de triar, valorar i corregir igualment i el tracte amb l’autor és el mateix, sigui quin sigui el format en què s’editi. No canvia la feina, només la manera d’arribar al lector.
Pel que fa als aspectes problemàtics, un dels que fa més por dins del món editorial és el de la pirateria, la possibilitat que algú pugui baixar de franc els llibres electrònics. És una amenaça real, però segur que es trobarà manera d’aturar-la. Al cap i a la fi, també durant molts anys s’han fotocopiat impunement els llibres en paper.
I anem ja al darrer punt que caldria tractar: com ens plantegem el futur a l’editorial. Doncs bé, encara que em sento optimista pel que fa al futur del llibre infantil i juvenil, potser no m’hi sento tant pel que fa al futur de les editorials petites que editen només aquest tipus de llibre i només en català, com és el nostre cas. Tal com he comentat abans, les tirades són curtes i això fa que el preu d’editar cada llibre sigui més alt i que, per tant, el benefici sigui mínim. Tot plegat canviaria molt amb el llibre electrònic, o sigui que de moment penso continuar editant en paper, però tinc clars els avantatges de l’edició digital i penso tenir «les antenes parades» per si començo a veure nens amb aparells lectors (e-readers) o moltes escoles on ja els facin servir.

MARIA GRAU. Llicenciada en filologia ha treballat com a professora i, actualment, és l’editora d’Edicions del Pirata. Com a escriptora, ha publicat diversos contes i llibres. L’any 2003 va guanyar el Premi de Narració per a Infants de la XIV Nit de Sant Jordi, de Perpinyà.