Laudatio

S’Esclop, 51, maig/juny de 2010
Terron, Àngel

Maties Tugores és una d’aquestes persones que fa de baula entre dues cultures. Fill de mallorquins va néixer a la ciutat francesa de Valenciennes (al nord de França). Allà va estudiar estudis administratius i comptables. La família retornà a Mallorca quan tenia menys de vint anys.
La seva llengua íntima sempre va ésser el francès, la llengua que emprava amb sa mare alternant-la amb el mallorquí col·loquial.
Maties tingué sempre l’aspiració d’ésser un poeta. Sempre va estar a l’aguait de tot el que es publicava en França així com en català i castellà. En els darrers set anys la seva activitat va augmentar molt. Durant 50 números publicà a la revista S’Esclop les traduccions de poetes francesos vius. Al mateix temps traduïa poetes catalans i balears que publicava a revistes de poesia franceses com Jalon i Les Amis de Thalie. Bullia de projectes sense aturall, hi dedicava un temps increïble.
En els darrers anys sortiren cinc llibres, un en castellà en col·laboració amb Cristóbal Serra, Curolla del mallorquín dadá, les traduccions de Vauvenargues, una antologia en castellà editada al número 36 de la revista Ficciones de Granada «36 voces francesas para una antologia», i l’any 2009 dues traduccions catalanes Quinze veus surrealistes franceses, d’editorial El Tall i a l’editorial Lleonard Muntaner Complanta dels captaires àrabs de la Casbah i de la petita Jasmina morta pel seu pare, original d'Ismaël Aït Djafer. D’aquest darrer llibre que ha merescut el premi Rafel Jaume/ Cavall Verd no va tenir temps de fer-ne una presentació. Un infart terrible el dia 4 de gener de 2010 el va portar a una mort imprevisible.
Resten pendents d’editar les traduccions fetes de l’obra completa de Pierre Jean Jouve, de Mattias Vincenot i l’antologia de poetes balears per editar a Caràcters, a París que l’Aliança Francesa de Palma cura que aparegui a la llum.
Maties va voler esser per damunt de tot un poeta, va viure per a la poesia. El seu desig més gran, ésser i ser considerat com a poeta, l’ha assolit al mateix temps que la fi de la seva existència.