Presentació

Quaderns Divulgatius, 41: Premis de la Crítica de l'AELC 2010
Bezares, Miquel

Antoni Clapés, Maties Tugores, Núria Cadenes, Jaume Pérez Montaner, Enric Balaguer, Manuel Molins, Francesc Serés i Carles Miralles són els autors que l’any 2010 han rebut els premis de la crítica, per a obres editades durant l’any 2009, dels quals l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana és organitzadora: els Cavall Verd de poesia i de traducció poètica; i els premis de la crítica dels escriptors valencians, en les modalitats de narrativa, poesia, assaig i teatre; o n’és col·laboradora: els premis de la crítica catalana de narrativa i de poesia.
Un any més l’AE LC edita aquest quadern divulgatiu que recull algunes de les crítiques i ressenyes que els llibres guardonats han generat i que han aparegut en diversos mitjans o publicacions especialitzades, un conjunt de vint-i-un textos que han de demostrar o testimoniar, d’una banda, l’encert dels jurats a l’hora d’acomplir amb la difícil tasca de seleccionar les obres mereixedores d’una distinció específica; i, de l’altra, la diversitat i la riquesa del mosaic que és la producció literària en llengua catalana.
La nostra és, sens dubte, una literatura amb un evident excés de premis, un símptoma sovint interpretat com una anomalia cultural. En aquest context, però, la naturalesa i l’existència de les distincions a obres publicades tenen uns propòsits que les allunyen dels interessos comercials o econòmics: prestigiar escriptors i títols que, en molts casos, s’han mantingut al marge de les diverses convocatòries existents; aproximar creadors autòctons i crítics literaris; posar en relleu l’important paper d’aquests últims en la recepció de les obres.
Perquè aquesta publicació és un homenatge als escriptors premiats, però és també, remarquem-ho, un reconeixement als autors de crítica literària que, sovint des del rigor, de vegades potser més aviat des de la passió, acurcen distàncies entre el lector i l’obra, n’orienten la lectura o n’avalen el gaudi. Cal encara aquí insistir en la importància de la crítica literària, d’una crítica professionalitzada i independent, i en la necessitat d’ampliar-ne els espais escrits.
Ja ha estat també assenyalat, en les pàgines corresponents a la presentació dels quaderns d’anys precedents, un altre factor d’anormalitat en el nostre país: la dificultat que tenen les obres editades en paper de moure’s entre els tres territoris, fet que sovint té el seu reflex en una expressió crítica també fragmentada. Una circumstància que, malauradament, es manté un any més, i que ens obliga a reconèixer de bell nou la idoneïtat de la nostra iniciativa: és ben probable que algunes de les ressenyes aquí publicades no hagin tingut el ressò desitjable en algun dels racons de la nostra geografia dislocada.
Som, és cert, en una època de canvis. I si les noves maneres d’editar i de llegir, els formats electrònics i les plataformes de distribució de continguts literaris han de suposar beneficis per als escriptors i les escriptores, cosa que enmig de l’actual confusió resulta encara difícil d’imaginar, és a una difusió més homogènia, menys fragmentadaterritorialment, a què hauríem especialment d’aspirar tots plegats.
Pel que fa a les obres i als autors premiats aquest darrer any, en podríem destacar diversos fets: que s’hagin guardonat els llibres de tres poetes de llarga i sòlida trajectòria com són Clapés, Pérez Montaner i Miralles; que, en les dues modalitats de narrativa, els premis hagin recaigut en dos joves valors, Cadenes i Serés, per dos reculls de contes, i no per novel·les; o que, com s’ha esdevingut amb el Rafel Jaume de traducció poètica, el reconeixement arribàs amb caràcter pòstum i servís per donar a conèixer, enllà de l’illa de Mallorca, la tasca i la devoció amb què Maties Tugores promogué les relacions entre les poesies catalana i francesa.
Esperem, per acabar, que l’any dos mil deu sigui, literàriament, un any tan bo com aquest o millor, i que l’AELC en pugui oferir, mitjançant l’edició d’un quadern divulgatiu com aquest, balanç i testimoni.