Escriure i llegir: la vida amunt

Avui. Cultura, 17 de març de 2011
Costa-Pau, Roger

Comença així aquella estremidora Cançó d’opòsits del gran Jordi de Sant Jordi, que també canta Raimon amb una elegància extraordinària: «Tots jorns aprenc e desaprenc ensems, / e visc e muyr, e fau d’enuig plaser, / així masseix au de l’àvol bon temps, / e vei sens ulls e sai menys de saber, / e no estrenc res e tot lo món abraç, / vol sobre el cel e no em movi de terra, / e ço que em fuig incesantment acaç / e em fuig açò que em segueix e m’aferra»... No és la primera vegada –tampoc ha de ser l’última– que em serveixo d’aquest començament de poema per introduir un text que ha de tractar sobre literatura i més encara sobre l’actitud que l’escriptor pot tenir envers l’acte i el fet mateix d’escriure. És evident que el poema incideix diàfanament en l’ànima de qui abraça el món amb totes les seves contradiccions (els opòsits), però ja veuen que també té una aplicació directa en l’aspiració que anem construint de ser en aquest món i del món d’una determinada manera.

Enric Sòria (Oliva, la Safor, 1958) és un lector perspicaç i incombustible. I aquest apassionament, lligat al rigor de «ço que em fuig incesantment acaç» l’ha convertit en un escriptor de primera magnitud. En el curs del temps (un itinerari a través de vuit-cents anys de literatura catalana) és un volum que hem d’entendre com a continuació d’Incitacions (1997), L’espill de Janus (2000) i també Cartes de prop (2006), en el sentit que prové d’una voluntat explícita i constatada: escriure i escriure sobre llibres i sobre els escriptors estimats. Aquí s’hi complien textos erudits que Sòria ha anat escrivint i publicant en diaris, setmanaris i revistes des de l’any 1997, des de les Cartes de prop, per tant.

La diversitat de qüestions literàries de què tracta Sòria és justament la riquesa més evident del volum. Però no és només això: en els textos de Sòria sempre s’hi ajunten els millors propòsits de la incisió, la intel·ligència, l’entusiasme, la saviesa de la controvèrsia, l’aliment dels contrastos, la revelació, la força de la intimitat i, per damunt de tot, el convenciment que literatura és pensament i emoció, junts; sempre des de la cara oposada al dogmatisme i les seves formes. Reserves sobre la concepció o l’edició del llibre? Alguna sí, però ben poques. Pel que fa a l’arquitectura, es podrien haver agrupat els textos en blocs de gènere (conferències, pròlegs de llibres o monogràfics d’autors…). I quant a l’edició, sí que s’hauria d’haver pensat en alguna fórmula d’avís per als textos que hi apareixen en espanyol.