Desprendre't del teu cos

Desprendre’t del teu cos a poc a poc,
despullar-te de tu, alliberar-te
d’un vestit que t’engavanya.
L’striptease més obscè, perquè
¿saps, filla meva?
sota l’última fulla de la ceba…
no hi ha res.

* * *

Els ulls esbatanats

Els ulls esbatanats, més grossos que la cara
(per què obrim tant els ulls quan tenim por?) 
em diuen sense mots:  —¡ajuda’m, pare!
Són els moments més durs, l’enuig de la impotència. 
Jo t’abraço molt fort contra el meu pit
i et dic a cau d’orella: —sóc aquí,
mentre amago la por entre els teus cabells.

(La ceguesa dels miralls. Juneda: Fonoll, 2020.)