El quarto de cosir

Al quarto de cosir, la mare cus.
Una escletxa de sol fa una galàxia
d’estrelles i planetes amb la pols.
La germana fa punta de ganxet
i somia el seu príncep, mentre jo
jugo a ser déu i bufo la galàxia,
embogint els planetes i els estels.
Aquí estem com al cel, deia la mare
tot enfilant l’agulla.

      Uns anys més tard,
els capellans van fer-me apologia
del cel i de l’infern amb arguments
de goig i foc eterns. Ells no sabien
(com podien saber-ho, pobra gent)
que el meu cel era el quarto de cosir.

Mas Montells
03/07

* * *

Les cendres

Ni al mar ni a la muntanya.
Adobeu la morera
que un dia vaig plantar.
Serà un adob migrat
però amb un esplet prou bo:
el tremolós clap d’ombra
damunt la gespa tendra
una tarda d’estiu.



(Del llibre Taronges calentes. Juneda: Fonoll, 2017)