Autors i Autores

Joan Adell Álvarez

Els llocs comuns

Els llocs comuns

El ritme cadenciós dels vells poetes,
la planura argentada d'un estany,
el perfum d'una flor, la mort d'un somni
o el somriure simplíssim d'un infant.

Són tòpics, llocs comuns que ja no es porten:
cal estripar els clixés i, enterc i ardit,
a risc de no ser entès, cercar la imatge
encara inexistent i el mot mai dit.

Serà molt dur mirar de lluny les roses,
passar de llarg per un verger florit,
oblidar les albades, els capvespres,
la carícia silent d’uns ulls humits.

És massa fàcil parlar de la llum
que filtra somnis pel brancam d'un bosc
o del concert de les ones que esclaten
contra les roques amb tràgic braol.

Trenquem el vers, despentinem l’estrofa,
oblidem els silencis del desert,
els murmuris del vent entre les dunes,
els núvols de cotó i el blau del cel.

Negligim la mar calma i les tempestes;
de les aus i els estels, fem-ne tabús;
ignorem la sentor de terra humida…
Conjurem sempre més els llocs comuns.

Tot i això, més enllà de les paraules,
seguirem, nets els ulls i obert el cor,
gaudint vulgaritats com un t'estimo,
un núvol, una estrella o una flor…

(Inèdit, 2014. Accèssit al Premi AUGG dels XXXVII Jocs Florals de la Tardor, octubre de 2014)