Autors i Autores

Sílvia Alcàntara

L'autora, amb un any d'edat.
L'autora, als sis anys, juntament amb el seu germà, de quatre, a l'escola de la colònia.
L'autora amb la fàbrica al fons. © Josep M. Sans.

Biografia



Sílvia Alcàntara i Ribolleda neix a Puig-reig (Berguedà) l'any 1944, i als sis mesos d'edat la seva família es trasllada a la Colònia Vidal, una colònia tèxtil situada al marge del Llobregat. Als catorze anys es posa a treballar a la fàbrica, i més tard inicia els estudis de comerç, que li permeten trobar una feina d'administrativa i traslladar-se a Terrassa als vint anys, on viu actualment.

Sempre conscient de la seva manca de formació lingüística en català, a l'inici de la democràcia pren la determinació d'estudiar-lo i s'inscriu als cursos de Normalització Lingüística. Al mateix temps que aprèn la seva llengua, s'interessa per l'escriptura i comença a compondre narracions, algunes d'elles premiades en diversos certàmens locals. Aquests petits èxits l'esperonen a escriure més, i tan bon punt a principis de la dècada de 1990 es crea l'Aula de Lletres s'hi matricula i, durant tres anys, perfila les tècniques d'escriptura. En acabat entra a treballar a la mateixa escola, on realitza tasques administratives. Més tard l'escola es traslladaria a l'Ateneu Barcelonès.

Tot i el desengany de les dues primeres novel·les, que resten inèdites, Sílvia Alcàntara aconsegueix publicar, a Edicions de 1984, la novel·la Olor de Colònia (2009). El relat, que reconstrueix la vida d'una colònia tèxtil catalana pels volts de 1950, produeix un gran impacte en el panorama català per la seva maduresa i qualitat literàries. Amb aquesta novel·la, que esdevé un èxit de vendes, Sílvia Alcàntara rep els premis Qwerty Btv (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del premi Llibreter de Narrativa (2009).

El 2012 Olor de colònia és adaptada per a la televisió, en format de minisèrie, dirigida per Lluís Maria Güell amb les adaptacions de Toni Cabré, Anna Fité i Laia Aguilar.

L'any 2011 publica, a Edicions de 1984, la seva segona novel·la, La casa cantonera, en què explora el tema de la gelosia fraternal i de parella i els secrets d'una família en un poble miner inconcret del Beguedà, la comarca en què va néixer.

El 2016 apareix la seva tercera novel·la, Els dies sense glòria, en què l'autora narra els orígens i la vida de la Glòria, des de la dècada de 1930 fins al 2003, i que representa una generació a la qual el progrés ha anat cremant la terra a cada passa empenyent-la del camp a la ciutat, del poble al bloc de pisos. Una generació que es va veure tenallada primer per les necessitats dels pares i després per les dels fills, sense haver conegut cap treva.


Després d'iniciar-se en el món literari català amb un debut tan exitós, Sílvia Alcàntara compagina l'ensenyament de tècniques d'escriptura a l'Ateneu Terrassenc amb la preparació de noves ficcions. També és sòcia fundadora i presidenta de l'associació cultural "Un munt de mots" de Terrassa.