Sílvia Alcàntara
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Comentaris d'obra

Olor de colònia

"Olor de colònia s'integra a aquella veta de la literatura catalana caracteritzada per un realisme mineral i la voluntat de narrar amb preciosisme de detalls un món, per regla general, ja desaparegut. Aquesta obra significa un meritós debut literari d'Alcàntara i una aposta digna per un tipus de literatura de projecció popular. És una novel·la ben estructurada, amb un llenguatge apropiat i fluent, amb un bon domini de la tècnica narrativa, que sobretot s'exalça en la naturalitat dels soliloquis, concebuts per cobrir el buit que han deixat els espaiosos hiats temporals de la vasta cronologia que abraça l'obra."

(Lluís Muntada. "Narrar un temps hermètic", El País. Quadern, 14 de maig de 2009, p. 5)

* * *

"Més a prop de la gran novel·lística francesa del segle XIX i de la novel·la psicològica i de personatges ben construïts que vam començar a tenir amb Miquel Llor, que va continuar, en certa manera, Sebastià Juan Arbó i que avui escriuen Jaume Cabré o Emili Teixidor, Olor de Colònia es una novel·la semblant a La gran marxa de Doctorov: ordenada, clàssica i completa en ella mateixa. [...]

Lluny dels malabarismes i de l'anorèxia verbal de tantes novel·les del nostre temps, lluny de l'escàs coneixement d'una època resolt amb quatre pinzellades documentals, lluny de la pressa narrativa dissimulada amb escenes de sang i, sobretot, de sexe, a Olor de Colònia trobareu l'ambient opressiu d'un món tan reclòs que fins i tot sembla que la guerra civil n'hagi quedat fora, tot i que ha afectat positivament les relacions de les famílies de Climent i de Teresa o, negativament, la de les germanes Gertrudis i Rosalia, solterones perquè hi van perdre els xicots. La teranyina de relacions, interessos i mesquineses de la colònia és molt més densa, marca encara més, atrapa a tothom: treballadors i amos, directius i monges, nois i noies."

(Xavier Cortadellas. "Sota el so de la sirena", El Punt. Presència, 20-26 de març de 2009, p. 36-37)

* * *

"Olor de Colònia es uno de los libros más sólidos que se han publicado en catalán últimamente y la aparición de Sílvia Alcàntara un fenómeno equiparable al que representaron en su momento Maria Barbal y Pedra de tartera. […] Olor de Colònia es una novela muy clásica, pero muy sabia, de una sorprendente madurez, equilibrada, que se lee sin parar, se aleja de los lugares comunes y los golpes de efecto que hacen infumables tantas novelas ambientadas en la Catalunya fabril y en la posguerra,y encuentra su propio camino en la construcción a través de múltiples facetas y en la contención de los sentimientos. Más allá de consideraciones sociológicas, la Colonia aparece como un lugar en que un grupo de gente 'es tapen les misèries els uns als altres'. Repito: una de las mejores novelas catalanas de los últimos tiempos, comparable a Pa negre de Emili Teixidor."

(Julià Guillamon. "Cerrado, absorbente, único", La Vanguardia. Culturas, 25 de febrer de 2009, p. 6)





--------------------



Coberta de la novel·la Olor de Colònia.
+ ampliar