La recepta de Kàrvadan —diu Lluís Llort, El Punt /Avui— és la següent: “una part de passió per la geografia feréstega de l’Alta Garrotxa, una altra de base literària formada pels grans clàssics d’aventures i un bon raig de tècnica narrativa guanyada a base d’escriure teatre”.

Per als fans de “J. R. R. Tolkien, U. K. Le Guin o G. R. R. Martin, quins ingredients té Kàrvadan que la fan engrescadora? Uns protagonistes ben trobats, una trama eficient i una prosa fluida. I tot situat en una contrada mítica, Carr-Mor, l’Alta Garrotxa”. (Enric Sullà, Revista de Girona)

Es tracta d’una història d’aventures situada en un món primitiu i aparentment remot entre muntanyes.

L’estiu de l’any 2011, Pol Bàrsac es despenja del balcó de casa seva i s’escapa de la policia (volen arrestar-lo per activitats de sabotatge antisistema). Amb la idea de passar a França, s’interna a peu per les abruptes muntanyes de l’Alta Garrotxa. Per un estrany fenomen físic, però, Pol és transportat cap a una altra dimensió –o a una altra temporalitat–, un univers fantàstic ple de magnífiques ciutats encastellades, animals inversemblants i selves frondoses (Carr-mor). Per sobreviure el protagonista haurà d’assumir la identitat d’un tal Sigurn: un ésser mític a qui les antigues profecies atribueixen la responsabilitat i el poder d’alliberar la raça dels carmorians d’una plaga malèfica. Les diverses proves que haurà de superar faran que, de mica en mica, conformi una nova personalitat i que descobreixi el valor de la fidelitat, l’amistat, la valentia i l’amor. I també descobrirà que hi ha un estrany misteri que el lliga, des de fa molt de temps, a aquest univers fascinant, enigmàtic i alhora salvatge.

Kàrvadan pertany al gènere fantàstic, però també compta amb una estructura d’intriga i de misteri (alguns enigmes se solucionen dins del mateix volum, d’altres, ho faran al llarg de la “saga”, una trilogia). El llibre compta amb un al·licient suplementari: es crea un espai mític calcat sobre un espai geogràfic real, l’Alta Garrotxa.

Es tracta d’un “crossover”, és a dir, que l’estil i l’argument són tan adequats per a lectors adults com per a lectors més joves.