Serà potser la intensitat
que m'inclina a comprendre
els mecanismes dels llavis que pensen.
Mous la boca com si fossis l'infant del dubte.
Ingènuament suspicaç,
topes amb els ulls per distingir:
laberints que s'il·luminen
i l'escut que em desarma els actes.

Llavoretes de silencis prenyades de tu,
rera les parpelles.

(Del llibre El risc de l'aigua i el silenci. València: Tres i Quatre, 1990)

* * *

AMB ELS ULLS BEN OBERTS

Amb els ulls
ben oberts,
finestres per on
entra
el riu de la vida,
veus com la natura
inventa
i fa imaginar
i et deixa tastar
pinyons, móres, castanyes
i una mica de bosc

(Del llibre A la nit, el bosc belluga. Barcelona: Baula, 1997; 2005)

* * *

NO SÉ SI IMAGINO

No sé si imagino
o imagino i sé
com navega el temps subtil
en les escumeres del meu somni
on onades lleugeres m'inciten a fondejar
dins d'una mar que crema
amb foc secret l'instant.

(Del llibre No sé si imagino. Alzira: Bromera, 1999)

* * *

ERMITÀ

Teu és el temps
del rellotge d'arena.
Conscient
de la secreta llum
del silenci de tu,
el silenci dels segles.
Encens la llumeta
de la no-pressa,
la vida simple
dins l'entranya del món
que ens vetlles.

(Del llibre El bosc del tarot. Juneda: Editorial Fonoll, 2024)

* * *

LA CALAIXERA

Segellada d’enigmes
la sàvia calaixera.

Les mans caminen
per la calaixera
de la matriarca austera.
Amb dibuixada prudència
mostren a la nena
com és la naturalesa
de les persones per dintre.
Als calaixos de dalt
viatja la vida
de tots els elements:
l'obscur llenguatge
d'Heràclit, el foc,
també l'aire, l’aigua i el vent
de la mar del cor.
Arrelada al fons
hi viu la terra
l'entranya on es dissol
el principi de cada cosa.
A la calaixera interior
hi ha ombra,
refugi i pau
i un cel de nit
on les estrelles
es claven endins
de la memòria
per albirar i domar
cavalls, pluges,
gats, escarabats,
i ocells,
criatures astrals
que sota lluna gitana
desborden els somnis.

(Del llibre Dona'm el saber del misteri. Argentona: Voliana, 2025)