[Sobre el llibre de Maragall i la Setmana Tràgica]El libro de Benet ofrece al lector un tema cuyo apasionante interés sorprende desde el primer momento y le obliga a reflexionar, con resonancias tan dramáticas como actuales, sobre la historia española de los últimos cincuenta años. [...] la complejidad y riqueza de la obra de Benet.

(Josep M. Castellet: Cuadernos para el Diálogo, Octubre, 1964)

* * *
 

[Sobre el llibre de Maragall i la Setmana Tràgica]Cet essai d'insertion d'histoire de la littérature dans le context de l'histoire génerale, fait honneur aux lettres catalanes contemporaines.

(Henry Guiter: Revue de Langues Romanes, 1965)

* * *

[Sobre el llibre de Maragall i la Setmana Tràgica]Josep Benet ha publicado un magnífico libro sobre las actitudes de don Joan Maragall ante los acontecimientos de la Semana Trágica [...] el ensayo de Benet constituye una de las aportaciones más sólidas de toda la bibliografía maragalliana.

(Joan Fuster: El Correo Catalán, 2 d'octubre de 1966)
 

* * *

[Sobre el llibre Exili i mort del president Companys Ha estat escrita amb el rigor propi de la ciència històrica, però que és també animada d'aquella passió política que dóna un sentit més profund al treball de l'investigador, més enllà de la satisfacció personal per l'obra ben feta."

(Josep Fontana: Serra d'Or, febrer 1991)

* * *

"La publicació d'aquest llibre [L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya] -un gros volum de més de cinc-centes pàgines- no podia ser més oportuna. D'un temps ençà, l'animadversió envers Catalunya i tot allò que és català, amb la llengua en primer lloc, ha tornat a sorgir a la superfície del llac d'aigües poc tranquil·les de la política espanyola."

(Joan Triadú: Serra d'Or, juny 1995)

* * *

[Sobre el llibre Carles Rahola, afusellat] Josep Benet no tiene una trajectòria convencional en su dedicación a la historia, pero todos sus libros brillan por encima de la media que los profesionales suelen ser capaces de conseguir después de muchos años de dedicación a la docencia y a la investigación. Ha tratado muchas cuestiones, todas ellas decisivas, y lo ha hecho con un enorme esfuerzo de erudición. En este libro, como en otros sobre la historia reciente, hay, además, una decidida voluntad de evitar el posible componente de ajuste de cuentas con el pasado para lo que cuanto se relata da motivos sobrados."

(Javier Tusel: La Vanguardia, 3 de desembre de 1999)