Autors i Autores

Zoraida Burgos

Biografia

Zoraida Burgos i Matheu neix a Tortosa (Baix Ebre) el 10 de març del 1933. Diplomada en Biblioteconomia per la Universitat de Barcelona, sempre ha exercit de bibliotecària com a professió principal.

L'any 1970 obté el premi Màrius Torres de Lleida pel poemari D'amors, d'enyors i d'altres coses (1971), llibre censurat pel franquisme. La seva obra poètica també roman dispersa en diverses antologies com l'Antologia de la poesia social catalana (1974), Antologia da novissima poesia catalana (1974), Antologia Price-Congrés (1977), Les cinc branques. Poesia femenina catalana (1975) o La littérature catalane dins Europe (1981). Zoraida Burgos, en efecte, és més coneguda, als inicis de la seva carrera literària, per la col·laboració constant en antologies que no pas per la publicació dels seus poemaris.

El 1971 publica una sèrie d'obres de narrativa infantil a l'editorial Joventut. És el cas dels llibres Les perdiuetes de les potes vermelles, Les culleretes de lluna, El mussol que va obrir els ulls de dia i La negreta Safu i el Narcís.

L'any 1978 apareix el poemari Vespres, primera obra de l'autora tortosina que no pateix cap trava per veure la llum. Malgrat tot, es tracta d'una edició quasi artesana de tot just una cinquantena d'exemplars. Aquí, la poeta mostra una major preocupació formal —que mantindrà ja fins a Reflexos (1989)— i és a partir d'aquest títol que la producció poètica es pot entendre de forma unitària, juntament amb Cicle de la nit (1982), Reflexos i Blaus (1993). Per aquest darrer poemari, Zoraida Burgos obté el premi Guerau de Liost de poesia, l'any 1992.

L'obra en prosa, iniciada l'any 1971 amb el conreu de la narrativa infantil, es veu premiada l'any 1993 amb el guardó Josep Pin i Soler de narrativa per l'obra L'obsessió de les dunes. En els darrers anys, participa en els volums col·lectius Verdaguer i Manyà, vides creuades (2002) amb "La meua memòria del Dr. Manyà" i El brogit de l'Ebre. 15 narradors donen veu al riu (2003) amb l'escrit "La meva soledat i jo".

Zoraida Burgos ha estat, durant molts anys, l'única veu femenina de la literatura de les Terres de l'Ebre i forma part —juntament amb Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés, entre altres— de la generació de la postguerra catalana a Tortosa.

Ha traduït al català Carta des de la presó de Birmingham, de Martin Luther King i alguns dels seus poemes han estat traduïts a l'espanyol, al portuguès i al francès.

Després d'uns anys sense publicar poesia, el 2012 és guardonada amb el Premi de poesia Vila de Lloseta amb el recull Absolc el temps. El 2017 l'editorial LaBreu compila en un sol volum tots els seus poemaris publicats fins al moment i alguns poemes inèdits a l'antologia Convivència d'aigües, amb una introducció d'Andreu Subirats i un epíleg d'Albert Roig. Aquest volum és guardonat amb el Premi de la Crítica Catalana de poesia, a la millor obra de poesia en català d el'any 2017. En paraules del Jurat del premi, "Convivència d'aigües és una obra d'art commovedora perquè reuneix en un sol volum l'esforç de tota una vida. Els seus poemes donen fe de l'evolució d'una veu insòlita però ben reconeixible des de l'ímpetu dels primers versos fins a l'equilibri de la maduresa, que li permet navegar entre les grans contradiccions de la vida, la recerca de la identitat i els seus miratges."

Zoraida Burgos és sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.