Jaume Cabré
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Obra

Senyoria.
Barcelona: Proa, 1991. (15a ed. 2014)

Edat de lectura

És una obra recomanable per a nois i noies entre 16 i 18 anys. Els personatges, les situacions i el context històric formen un mosaic molt atractiu, amb dosis d'humor i d'ironia molt ben dosificades.

Argument

L'any 1799, Barcelona, després de la Revolució Francesa, viu sota el regnat d'una monarquia fidel encara als principis de l'antic règim. Dins d'aquest context, la trama de Senyoria és moltes coses: en primer lloc, una variant d'intriga policíaca, basada en un doble crim; en segon lloc, una recreació històrica de la corrupció política i social de la Barcelona de Carles IV; finalment, el procés psicològic que porta el protagonista, Rafael Massó, regent civil de l'audiència de Barcelona, de la prepotència inicial a la humiliació final. Tot, per evitar la seva caiguda, la seva decadència. L'altre protagonista, Andreu Perramon, acusat injustament d'assassinat, haurà de lluitar per provar la seva innocència. La seva peripècia reflecteix clarament un esperit romàntic incipient. La convivència entre els sentiments i els valors de dues èpoques contrasta clarament en una societat desorientada.

Tema

En paraules del mateix Jaume Cabré, "Senyoria és una reflexió sobre la relació entre l'home i el poder, sobre la justícia i la idea del pecat lligada a la del càstig." Aquesta idea central es fonamenta en uns paràmetres morals canviants.

Personatges

Rafael Massó és un home influent, poderós i cruel, que pot decidir la vida i la mort de les persones, encara que demostra ser incapaç de decidir el seu propi destí. La seva existència, com la de les estrelles que ell admira, està traçada des de temps enrere. Rafael Massó és un home pervers i ambiciós, com ho demostren els seus actes, però també li descobrim un bri d'humanitat en les seves febleses: quan plora, quan estima, quan somnia mirant el cel. Donya Gaietana, la baronessa de Xerta, i l'Elvira, l'amant, es converteixen en les seves aspiracions inaccessibles.

Andreu Perramon és la víctima innocent que no pot escapar al seu destí, provocat a conseqüència d'uns fets fortuïts i segellat per un seguit de circumstàncies adverses que l'empenyeran inexorablement al llarg de l'obra. En certa manera, Andreu Perramon, poeta, és una metàfora de la innocència. És l'exponent d'un idealisme ingenu, d'arrel romàntica. Sobre ell caurà de manera inevitable tot el pes de la justícia. El seu pare, el mestre Perramon, no aconseguirà que sigui absolt. El seu fracàs és evident. No pot lluitar contra una estructura que depassa les seves possibilitats de sortir-se'n.

Jerónimo Cascal de los Rosales és un conspirador. La fortuna li és favorable i sap aprofitar els esdeveniments en benefici propi. L'atzar el situa en una situació privilegiada que aprofita per aconseguir-ho tot, sense límit, sense dubtes ni remordiments.

Suggeriments didàctics

1. Jaume Cabré utilitza sovint a les seves narracions personatges que van existir a la realitat. A Senyoria, els protagonistes centrals, com Rafael Massó, Andreu Perramon o Jerónimo M. Cascal de los Rosales, són creació de l'autor. N'hi ha d'altres, però, ideats a partir d'un personatge documentat a l'època. Són, per exemple, Ferran Sorts, Pere Caro Sureda-Valero i Maça de Linaça, i Fèlix Amat. Els lectors de la novel·la haurien de buscar el màxim d'informació sobre aquests personatges històrics i elaborar un mural que expliqui de manera entenedora els fets més destacats que van protagonitzar.

2. El mapa de la pàgina 33 correspon a la Barcelona de l'any 1800. Hi ha unes zones clarament delimitades. Es tracta de dir quines són i buscar-hi els carrers més importants. Posteriorment, els nois i les noies haurien d'assenyalar sobre un plànol de la Barcelona actual quin espai protegien les muralles de la ciutat al segle XVIII.

3. Andreu Perramon i Rafel Massó són dos personatges tan interessants com oposats. És molt instructiu posar-los cara a cara. La redacció d'un diàleg en què intervinguin tots dos és una activitat que serveix per resumir dues maneres ben diferents d'entendre l'existència humana.

4. Els títols dels tres llibres de què consta Senyoria fan referència, respectivament, al signe d'Orió, a l'esglai de les Plèiades i a l'erràtic Plutó. Per entendre millor la novel·la és útil concretar a què remet cadascun. Tot i que les notes inicials ens en donen una idea, caldria veure la relació que hi ha entre el títol i el contingut de cada capítol.

5. Els personatges de Senyoria són molt diversos. Considerats en el seu conjunt, mostren una diversitat important de trets humans. Cada alumne hauria d'escollir el personatge amb què se sent més identificat i, posant-lo en contrast amb la pròpia personalitat, justificar la semblança d'interessos i de reaccions davant els fets més diversos de la vida.


--------------------





Coberta de Senyoria
Edicions Proa (A tot vent, 294 / Proa-butxaca, 16)
Barcelona, 1998.