Toni Cabré
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Comentaris d'obra

Demà coneixeràs en Klein

Pugna entre depredadores. El teatro vuelve a ser otra vez reflejo, como Hikikomori, de lo que pasa en nuestro entorno. Demà coneixeràs en Klein, de Toni Cabré, incide, en el Teatre Gaudí, en el deteriorado mundo laboral. Y aparecen, en clave de tragicomedia, los devastadores efectos del neocapitalismo que lo basa todo en el inmediato beneficio y deja de lado el factor humano.

Valores como la lealtad con la empresa y la solidaridad entre compañeros desaparecen del mapa para dar paso a una feroz competitividad. Se trata de mantener el inseguro puesto de trabajo y asegurarse la promoción profesional, aunque sea pasando por encima de los demás. Solo el más fuerte o el más rastrero y oportunista —el ganador— puede mantenerse. Y si alguien, al que la empresa ha convertido en un simple número descartable, se resiste surgen las implacables técnicas de destrucción personal para abatirlo. En la pieza de Cabré, que ya trató la temática laboral en Teoria de catàstrofes e Iglú, la protagonista es una ejecutiva (una estupenda Anna Sabaté) que pasa de ser agresora a agredida. Es sometida sin miramientos a un despiadado mobbing cuando, tras un permiso por maternidad, regresa a su puesto de trabajo. Ha sido relegada de sus funciones y en la estrategia de acoso, para hundirla y provocar su dimisión, se utilizan todos los medios —incluido el de su debilidad, ya que ha perdido la hija que esperaba— para acabar con ella. La manipulación llega al extremo de poner en cuestión su estado mental. El objetivo es lograr que pierda la autoestima. El gerente de la empresa, que no aparece nunca en escena, mueve los hilos y maquiavélicamente utiliza para sus fines a una exsecretaria de la ejecutiva (Berta Giraut), que aspira a asumir su papel, y a una becaria (Anna Prats), que aprende pronto a situarse en este ámbito de lucha por la supervivencia. Maria Clausó, con una vis cómica notable, encarna a la mujer de la limpieza que es espectadora privilegiada de lo que pasa.

Lejos de amilanarse, la ejecutiva busca su lugar en el sol articulando un plan para conseguir que la empresa consiga un contrato millonario con la administración, con pago incluido de una comisión ilícita al misterioso Klein. El desenlace es uno de los mejores golpes de esta obra, dirigida por Ever Blanchet, que utiliza recursos audiovisuales para potenciarla.

(César López Rosell: "El mobbing devastador: Demà coneixeràs en Klein retrata la manipulación de las relaciones laborales en las empresas de hoy", El Periódico de Catalunya, 4 de gener de 2009)

* * *

La crisi econòmica, l'obsessió per la seguretat, el retrat de societats malaltes... Voluntat de reflexió? Recerca de complicitat amb el públic? La majoria dels textos de dramaturgs catalans estrenats darrerament parteixen de la realitat present, font inesgotable d'idees. L'assetjament laboral és el tema principal de la darrera peça de Toni Cabré, dirigida per Ever Blanchet. En tornar d'una tràgica baixa per maternitat, una executiva és arraconada en un despatx aïllat. Una ambiciosa secretària d'ambigües intencions, una becària més llesta del que aparenta amb ganes d'aprendre ràpid i una dona de la neteja omnipresent acompanyen la protagonista en el seu calvari. El resultat d'aquesta lluita de taurons esdevé una història que va de menys a més gràcies a la seva capacitat d'anar més enllà del simple reflex de la realitat per convertir-se, amb un final impactant i sorprenent, en un negríssim relat de suspens. L'escenografia i els vídeos resulten totalment prescindibles en un muntatge que se sustenta en un text intel·ligent i en el treball de les quatre actrius, entre les quals destaca Anna Sabaté en el paper de l'executiva.

(Pep Barbany: "Un text intel·ligent i un gran treball de les quatre actrius", Time Out Barcelona, gener de 2009)

* * *

El mobbing és un fenomen més vell que l'anar a peu, però s'ha fet actual a partir de la seva incorporació en els plecs de greuges que acaben en mans de jutges per ser resolts. El fet és que els mateixos jutges se n'han rentat les mans després que els primers casos més mediàtics van ser difícils de resoldre i els veredictes van acabar deixant per bona la situació o bé per falta de proves o bé per inconsistència de segons quines coartades i testimonis. Però n'ha quedat el rastre. I el mobbing —molt revitalitzat gràcies als desnonaments immobiliaris— ha acabat en un punt mort pel que fa a l'àmbit laboral, entre altres coses, perquè les EROS, els acomiadaments, les reduccions de plantilla i els tancaments d'empreses a què ha abocat la societat treballadora la farsa de la crisi econòmica ha superat tots els mobbings possibles. Un mobbing global és, pel que sembla, menys mobbing. L'obra de Toni Cabré (Mataró, 1957) té el mobbbing com a rerefons, el laboral. Però també amaga una sorpresa que la fa encara més vinculada a l'actualitat: la corrupció política i l'art de l'estafa de guant blanc. En un moment que el món ha tingut coneixement, amb un cert escepticisme, tot s'ha de dir, de la que es considera l'estafa més grossa feta mai —que se sàpiga!—, és a dir, la de Bernard Madoff, el rei de Lipstick Building, 3a Avinguda, de Manhattan, i quan encara ressona la fallida de Lehmann Brothers, el desencadenant de la famosa crisi mundial i, sense anar tant lluny, a les Illes i al País Valencià, com fa més temps a Marbella, la corrupció política lligada al totxo ha estat el plat de taula, la situació en què es troben els personatges de 'Demà coneixeràs en Klein' s'inscriuen en la línia del teatre més lligat a la realitat, més del propi temps. L'obra es mou amb cinc personatges, tots dones. Una operària de manteniment, una dona de la neteja, una becària, una secretària executiva i una executiva d'alta direcció. Totes formen part d'una empresa de neteja industrial. Es mouen en un despatx funcional, gran, fred, apartat del bullici de la resta del personal. I amaguen totes elles algun petit secret. L'encert de l'obra és que al voltant dels dos temes principals que planen per damunt de tot, hi ha també els subtemes de cadascun dels personatges, els seus conflictes personals, la seva manera d'entendre les relacions. Muntatge d'una hora i mitja amb un ritme que no deixa temps per a gaires pauses. Situat en un quadrilàter, els quatre personatges, que no tenen nom, entren i surten per alguna de les quatre portes de la sala. I la situació de cada escena incorpora un canvi radical de la situació anterior, fent moure l'espectador de sorpresa en sorpresa. Ever Blanchet, que ha dirigit l'obra, ha fet que cadascun dels personatges tingui el relleu màxim. Hi ha una protagonista evident, l'executiva d'alta direcció (Anna Sabaté), que és també la que canvia més de registre, segons cada situació, però que en cap moment ofega la secretària executiva (Berta Giraut) ni la becària (Anna Prats) ni tampoc la netejadora (Maria Clausó). Només el de l'operària de manteniment es manté en la discreció. Darrere d'uns diàlegs, que en alguns moments poden semblar excessivament informatius sobre el món executiu, s'amaga una jugada a pols, de força, entre executiva i secretària. Però és la becària qui, només escoltant, aprenent, acaba emportant-se, en la majoria d'ocasions, el peix al cove. I és que, davant de dos personatges que s'empaiten i que es troben, que tenen el poder per moure-ho tot, la becària lluita per la seva pròpia supervivència. Ben al contrari de la netejadora, que va a la seva, que no entén ben bé res del que passa, que compleix amb entusiasme la missió de netejar la brutícia, la de debò i la moral que ha empastifat l'oficina. De l'obra 'Demà coneixeràs en Klein', els espectadors en surten amb diferents vies de reflexió. Cadascú es quedarà amb aquella que l'interessi més directament. ¿El mobbing? ¿La corrupció política? ¿L'estafa de guant blanc? ¿El xantatge? ¿La desviació del delicte cap a una altra banda? Un muntatge que esgarrapa, que no deixa indiferent i que té l'avantatge d'una interpretació de conjunt convincent, i que permet veure en plena acció un quartet d'actrius que es prodiga poc als escenaris.

(Andreu Sotorra: comentari a Clip de Cultura i Ràdio Estel, desembre de 2008)



--------------------