Roser Caminals i Gost va néixer a Barcelona el 1956 i va viure la primera infantesa al carrer del Carme, on la seva família materna tenia una petita botiga de queviures. Als vuit anys va guanyar un concurs de redacció infantil convocat per El Corte Inglés amb motiu del Dia del Pare. El 1979 obtingué la llicenciatura de llengües germàniques (anglès) a la Universitat Central de Barcelona i es va incorporar al Departament d'Anglès com a professora ajudant, mentre escrivia una tesi doctoral sobre Salvador de Madariaga que va merèixer la distinció de "cum laude."

El 1981 es casa amb el novel·lista nord-americà William Heath i es muda a Frederick, a l'estat de Maryland (USA). Poc després d'arribar reprèn la seva carrera docent com a professora de llengua i literatura espanyoles a Hood College, on actualment és cap del Departament de Llengües Estrangeres i, temporalment, codegana. Al llarg de tots aquests anys, ha estiuejat a Barcelona i Vilanova i la Geltrú.

Les activitats de Roser Caminals es divideixen entre l'ensenyament, la traducció, i la narrativa. Una característica de la seva tasca literària és que es desenvolupa en tres llengües: català, castellà i anglès. Ha publicat assaigs i recensions a revistes americanes, i els seus llibres han rebut comentaris crítics favorables a El País, Avui, El Diari de Vilanova, Regió 7, a més d'altres diaris comarcals, i a revistes com Hispania, The Hispanic Review, Ojáncano i The Catalan Review, editades als Estats Units. L'autora també ha estat convidada a presentar la seva obra a les universitats de Dallas, Hiram, Vassar i Yale i a l'Ambaixada Espanyola a Washington.

Ha traduït del català i castellà a l'anglès narrativa breu de Carme Riera –A Matter of Self-Esteem and Other Stories (2001)–, Primer accèssit al premi de traducció de prosa, V Jocs Florals de la Diàspora; i la novel·la The House of Ulloa (Los Pazos de Ulloa, 1992) d'Emilia Pardo Bazán, que rep un premi-beca de l'Embaixada Espanyola.

Als trenta-set anys publica, en anglès i als Estats Units, la seva primera novel·la, de tema i ambient barcelonins: Once Remembered, Twice Lived (1993), que a continuació tradueix al català, i publica a Barcelona amb el títol Un segle de prodigis (1995). Continua, en català, amb la novel·la Les herbes secretes (1999), guanyadora del primer premi dels IV Jocs Florals de la Diàspora, i la trilogia situada a Barcelona El carrer dels Tres Llits (2002) –traduïda a l'anglès per la mateixa autora–, La petita mort (2004) i La dona de mercuri (2006), totes tres amb traducció castellana. A continuació publica Cinc-cents bars i una llibreria (2010), i la seva darrera novel·la és Els aliats de la nit (2015).

També ha publicat l'obra de no-ficció La seducció americana (2009), on ofereix una visió realista, íntima i sincera de la societat nord-americana actual des de la seva pròpia experiència.

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i de l'Ateneu Barcelonès, a més d'altres associacions professionals americanes.