Joaquim Carbó
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Obra

En Felip Marlot.
[Il·lustració: Maria Rius] Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1979.

Âlbum de còmic
Dibuixos: Francesc Infante.
Tires periòdiques: Cavall Fort (números saltats).
Àlbum: Barcelona, Unicorn/Columna, 1991.

Edat de lectura

Les aventures d'aquest jove detectiu privat són una bona manera d'iniciar els lectors de 12 a 14 anys en el gènere de la novel·la negra.


Argument i estructura

Seguint l'estructura clàssica de la novel·la negra, la història s'inicia quan un personatge s'adreça al detectiu Felip Marlot i li demana ajut per tal de resoldre un misteri o amb la finalitat de trobar solució a una situació difícil. Aquests casos, a més a més, tenen en comú la presència d'algun element insòlit i inversemblant que singularitza les aventures del personatge.

En uns casos, allò que sorprèn és el motiu de la investigació. Per exemple, en el primer misteri al qual s'ha d'enfrontar el detectiu, el client és el senyor Tothovol, un ric i poderós home de negocis que sol·licita els seus serveis per tal d'esbrinar qui li roba el temps que té per a dormir. Després, la demanda vindrà per part d'una família d'artistes que han perdut el nen dins de la mateixa casa on viuen i així, successivament, els casos es van encadenant seguint aquesta estructura de demanda d'ajut, investigació del cas i solució.

A més a més d'aquests motius insòlits, els escenaris tampoc no són els més freqüents en les aventures de detectius, com és el cas de la investigació duta a terme sota la carpa del circ Cric, en el qual, quan el detectiu resol favorablement la situació, la companyia mostra la seva gratitud regalant-li un conill.


Tema

Al voltant de l'anècdota que provoca el fil de la història, Joaquim Carbó teixeix una aguda reflexió sobre el món actual. En el cas de l'empresari que ha perdut el son, per exemple, hi ha una crítica subtil cap a una societat actual excessivament preocupada per la productivitat i l'obtenció de béns materials i amb poca atenció a les necessitats reals de la persona: tenir temps per a un mateix, per als amics, etc. Un rerafons semblant té la història de la família d'artistes, els quals obliden les necessitats del seu propi fill i es veuen absorbits totalment per la feina i les afeccions musicals.

La solidaritat, el respecte i l'estima als altres, la valoració de les feines per la seva utilitat social o per la seva contribució al desenvolupament personal i no només des del punt de vista de la productivitat i el lucre, són els principals temes suggerits. D'altra banda, el fet que aquest personatge creat per Joaquim Carbó resolgui els casos sense disparar ni un sol tret porta cap a la reflexió sobre la violència i la capacitat de les persones de resoldre situacions de conflicte sense arribar a les mans.


Personatges

Als clients d'en Felip Marlot els succeeixen coses fora del corrent. Acostumen, sobretot, a perdre alguna cosa: una cantant, els veïns; un conductor de metro, el forat del túnel; un sergent, el pas; un domador, les puces; un pintor, el paisatge; un circ, la dona barbuda; un director de cinema, la pel·lícula, etc.

Tanmateix, malgrat que en algun moment ens poden semblar caricatures, personatges irreals, tots tenen punts de referència en persones o en oficis, i no ens resulten estranys ni gaire allunyats de figures reals. Fins i tot l'extravagant senyor Tothovol és fruit d'una acurada observació de la realitat, segons afirma el mateix autor en la introducció de la versió en còmic:


"El conte, escrit després de veure en acció un poderós executiu que intentava atendre tres telèfons a la vegada mentre dictava una carta i signava els papers que li posava al davant una secretària, tot fent un cop d'ull a la pantalla d'un ordinador, es va titular Que dorm quan vol, en Tothovol?" (Felip Marlot, detectiu. Amb Francesc Infante. Barcelona: Columna - Unicorn, 1991, pàg. 3).


Pel que fa al protagonista, Joaquim Carbó ha sabut crear un personatge (batejat amb el nom de Felip Marlot en homenatge al més cèlebre dels detectius de la novel·la negra americana, Phil Marlowe), que captiva ben aviat el lector per la seva empenta, la sornegueria que manifesta en els diàlegs i, sobretot, perquè la seva imatge està ben allunyada del superheroi. Davant els problemes, dubta, s'equivoca i, finalment, sap trobar una solució als conflictes plantejats. L'autor diu que:


"Aquest detectiu que no fa servir armes perquè no en té, i que en els moments de confusió, quan perd la carta de navegar, per concentrar-se, s'aïlla en el núvol de fum que surt de la pipa que no l'abandona mai, va néixer per casualitat un dia que el novel·lista Joaquim Carbó se'l va treure de la màniga a l'hora d'escriure un conte per la revista Cavall Fort. (Felip Marlot, detectiu. Amb Francesc Infante. Barcelona: Columna - Unicorn, 1991, pàgs. 3).


Suggeriments didàctics

1. Els nois i les noies d'avui estan molt familiaritzats amb el llenguatge visual i amb les combinacions de text escrit i imatge, però sovint desconeixen el funcionament del codi emprat. Les adaptacions que s'han fet en còmic de les novel·les de Joaquim Carbó són una bona font de treball per a l'estudi de les formes pròpies d'aquest mitjà d'expressió. Permeten analitzar com s'ha adaptat el guió, la caracterització dels personatges, l'ambientació de la història, el codi expressiu no verbal, els plans, la tècnica del dibuix, etc.

2. L'anàlisi de l'adaptació al còmic d'una novel·la de J. Carbó permetrà l'alumnat de poder realitzar els seus propis còmics a partir de l'adaptació d'un capítol d'una altra obra que hagin llegit.

3. La lectura de les aventures protagonitzades pel detectiu Felip Marlot permet treballar l'estructura, els elements i les característiques principals de la novel·la negra. Per fer-ho, pot ser d'utilitat la lectura del capítol iv "El gènere negre" del dossier Isabel Clara Simó. Una ombra fosca com un núvol de tempesta, del seminari El gust per la lectura, 1992-1993.

4. L'anàlisi de les habilitats que desenvolupa Felip Marlot per resoldre els diversos casos a què s'enfronta permet tenir elements per desenvolupar altres històries protagonitzades pel mateix detectiu.

5. L'acció narrativa i el llenguatge viu i directe dels personatges afavoreixen un treball a l'aula al voltant del còmic (les tècniques de diàleg, els registres de la llengua, les onomatopeies, l'ambient descrit, les característiques dels personatges, etc.).

6. La caracterització dels personatges i, concretament, l'anàlisi de les actuacions del protagonista pot suggerir activitats per desenvolupar actituds, valors i normes al voltant de la no violència.


--------------------





Coberta d'En Felip Marlot