Poesia
10. Cosmogonia
Ja no podré mai més
arruïnar-me així,
nàufrag de soca-rel
esventrat, matalàs,
i ho veig, ho veig i ho veig
sense collir-ne res,
les cordes de saltar
que mouen l'univers
i la llavor que anima
la fosca entre els estels
és que veig com em mira
la que té el ventre ple
i tot ho sóc alhora.
(Del llibre Calç. Barcelona: Proa, 1996, p. 22)
* * *
22. La situació
Recapitulem: mirant
la nit als ulls figuradament
del fons del túnel on al lluny
sents com s'apaga el ressò
d'una altra veu,
tot el sant dia assegut per terra
a l'aire dels barrots
mirant d'imaginar-te què fa
ara mateix
la gossa a dalt al mas, què viu
aquell ocell que et va mirar, vas
aferrat a l'arjau com un musclo
sentint la moixaina de la nit salada
que t'entra a dins per les escletxes
de la solitud imperfecta.
(Del llibre Calç. Barcelona: Proa, 1996, p. 34)
* * *
30. Penjoll
Burxant-me la nit impàvida,
només impàvida amb mi,
no para de burxar-me, de buscar-me
les pessigolles més inoportunes
tustant-me l'esquena amb un morse
que sap que no conec.
(Del llibre Calç. Barcelona: Proa, 1996, p. 42)
* * *
"Vaig avisar el xai que descar-
rilàvem però estava concentrat mosse-
gant-me la jaqueta de cuiro i em feia
mal el genoll o sigui que no va poder ser.
SEMPRE QUE PASSAVA
AIXÒ ERA O
BÉ DIMECRES O BÉ
ERA EN SOLITARI
(Del llibre Canaris fosforescents. Barcelona: Edicions 62, 2001, p. 42)
* * *
"de cartó pedra llauna tot
és més car i més gratis
que vendre-se l'ànima
és quasi bé més llarg
que perdre el paradís
més profund i més alt
que'ls déus fent comèdia
i més clar feliç i content
que anar doncs passejant
tranqui lament sense sím
bols ni sense símboles
només que bé només que
tot són errors i tot és
un error però el dibuix
sembla idèntic a ment
tot un dibuix correcte
és el bell mateix que li
passa al poema al món al
fred i a tu i a mi també
mig mig
que som el dibuix
bo i alhora el dels
set vegades set
errors o vuit sempre
sense saber si els
errors són erronis o, bé,
si són les correxions que
no són cor rectes pots
triar no triar n'ets
àrbitre lliure"
(Del llibre Uh. Lleida: Pagès, 2008, p. 166-167)
* * *
CURACIÓ NATURAL
Utilitza exclusivament paraules senzilles,
no gastis noms de flors discretes, d'espècies tímides,
digues clavell, de tant en tant, sense que importi gaire,
puja a la muntanya, digues cargol, o, si no plou, sargantana.
D'aquí dos o tres-cents anys et trobaràs perfectament,
seràs la tarda.
(Del llibre Començament dels començaments i ocasió de les ocasions. Barcelona: Edicions 62, 2009, p. 63)
* * *
TOMBA DE MALLARMÉ
Nimfa de aigüera
F. V. Garcia
Mort i precís, real i vil, esborra
lo caragol pel lliri que s'esmuny,
senyal en els cabells de vella gorra
i en cromo dibuixat el grop que gruny,
la boca a la botella que s'amorra,
el sol de maig que arriba el mes de juny,
sermons sagrats en boca de cotorra
i un mossèn cinto vist de no tan lluny.
Les nimfes han fugit a cops de porra
i el faune és abatut d'un cop de puny,
paquets buits de tabac omplen la sorra
i l'irreal més vil raja i retruny
en eixa crosta trista de la terra
on pensa mal tothom i tothom erra.
(Del llibre No hi érem. Sèrie negra de sonets moderns. Barcelona: Edicions 62, 2009, p. 109)