Jordi Castellanos
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Jordi Castellanos i Vila neix a la Masia de Santa Eugènia del Congost, de Tagamanent (Vallès Oriental) l'any 1946. Assagista, crític literari i historiador de literatura. És catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona.

És el quart de set germans, algun dels quals s'ha dedicat a la filologia o a la literatura –com Emili Castellanos (Barcelona, 1954-1995)–. S'incorpora a la Universitat de Barcelona el 1965, a la Facultat de Filosofia i Lletres, on estudia Romàniques. Participa en el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona i, paral·lelament, s'incorpora al Front Nacional de Catalunya dins el grup encapçalat per Joan Armet, que es decanta cap al marxisme i acaba escindint-se per crear el PSAN, partit en el qual ja no milita.

El 1968 entra a treballar a Enciclopèdia Catalana, a la secció de Literatura, que dirigia Joaquim Molas i comptava amb Josep Maria Benet i Jornet i, posteriorment, Antoni Lluc Ferrer, Feliu Formosa i Montserrat Roig com a companys. Assisteix als Estudis Universitaris Catalans, encara semiclandestins, a les classes de literatura Catalana de Joaquim Molas. Aquestes classes i la feina a Enciclopèdia sempre els va considerat claus en la seva formació. El desembre del 1970 participa en la tancada d'intel·lectuals a Montserrat per protestar contra el judici de Burgos.

Llicenciat el 1970, presenta una tesi de llicenciatura sobre Raimon Casellas. Aquest mateix any i després de la crisi i tancament d'Enciclopèdia Catalana, Edicions 62 li encarrega d'acabar una obra ja començada: Guia de Literatura Catalana Contemporània (1973) i, encara al mateix any, marxa a Anglaterra, a la Universitat de Durham, com a lector d'espanyol i català. L'any següent s'incorpora a la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix la docència en Literatura Catalana fins a l'actualitat. Els primers anys també imparteix la docència als, aleshores, Estudis Universitaris de Girona. El 1981 llegeix la seva tesi doctoral Raimon Casellas i el Modernisme. Posteriorment, l'any 1984, rep, per aquesta tesi, el Premi de Recerca de la Generalitat de Catalunya. El 1991 obté el Premi d'Investigació d'Humanitats de la Fundació Gran Enciclopèdia Catalana.

El 1974 és un dels fundadors de la revista Els Marges i n'és director, juntament amb Josep Murgades, a partir del 1990. Amb Joaquim Molas codirigeix, entre el 1975 i el 1982, la col·lecció "Antologia Catalana" d'Edicions 62. Entre 1979 i 1987 és redactor de la revista d'història Recerques. També és assessor de la col·lecció "Les Eines de butxaca", de l'Editorial Laie (1979-1984), director de la "Biblioteca Els Marges" i Biblioteca Els Marges - Crítica", de Curial Edicions Catalanes (1991-1993). Com a comissari de diverses exposicions cal destacar El Modernisme (Olimpíada Cultural i Museu d'Art Modern de Barcelona, 1990-91) i Calders. Els miralls de la ficció, organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2000 - 2001). És membre de la Societat Verdaguer a partir del 2002, membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica) a partir del 2003, membre de l'AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes), i assessor del TNC (Teatre Nacional de Catalunya) a partir de l'any 2005.

A la universitat encapçala el Grup de Recerca de Literatura Catalana Contemporània, que reuneix investigadors de la Universitat Autònoma, de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat de Girona. Dins d'aquest grup, dirigeix diversos projectes de recerca finançats pel Ministeri d'Educació i Ciència i per la Generalitat de Catalunya i col·labora en l'organització de congressos i trobades científiques com Pere Calders i el seu temps (2000) i La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana (2005). El grup publica, a més, el volum L'escriptor i la seva imatge (2005). El 1886 crea el Servei d'Informació Bibliogràfica de Llengua i Literatura Catalanes, TRACES, de consulta oberta a través del Consorci de Biblioteques universitàries de Catalunya.

Com a investigador, s'especialitza en el Modernisme i en la història de la novel·la a Catalunya. Així, cal destacar els capítols sobre la poesia i la novel·la modernistes publicats a la Història de la literatura catalana, dirigida en la seva part moderna per Joaquim Molas; també hi publica, en col·laboració amb Maria Campillo, el capítol sobre la novel·la de postguerra, al volum XI de l'obra. És autor d'una sèrie de publicacions que tenen un doble vessant d'investigació i de docència: El Modernisme. Selecció de textos (1988), Antologia de la narrativa modernista i Antologia de la poesia modernista (1990). Publica estudis sobre Verdaguer, Josep Yxart, Víctor Català, Prudenci Bertrana, Cebrià Montoliu, Guillem Tell i Lafont, Joaquim Vayreda, Gabriel Alomar, Josep Pijoan, Eugeni d'Ors (amb l'estudi i edició dels Textos anteriors al Glosari, primer volum de l’Obra catalana), Joaquim Ruyra, Josep Pla, Nicolau M. Rubió i Tudurí, Villalonga i Lluís Ferran de Pol, entre d'altres. Alguns d'aquests estudis es recullen a Literatures, vides, ciutats (1997) i Intel·lectuals, cultura i poder (1998).

Publica, també, nombrosos textos de reivindicació i metodològics entorn de l'ensenyament de la literatura i la funció dels clàssics en l'actualitat. En aquest sentit, pronuncia la lliçó inaugural de la UAB el curs 2002-2003 sobre el tema: "Quan les torres cauen. Reflexions entorn de la crisi de les Humanitats". Apadrina, també, els doctorats Honoris Causa de Pere Calders (1992) i de Giorgio Strelher (1996). A més, dirigeix la recerca entorn del llegat documental de Pere Calders, que editarà la correspondència i les obres inacabades de l'escriptor.

També publica nombrosos articles a la Gran Enciclopèdia Catalana, al Diccionari de la literatura catalana (1979), a Ictineu. Diccionari de les Ciències Socials als Països Catalans (1979), Nou diccionari 62 de la literatura catalana (2000) i col·labora als diaris La Vanguardia, Tele-Exprés, Avui, El Punt i El País.

Mor a Barcelona la matinada del 19 d'octubre de 2012, a l'edat de seixanta-sis anys.



--------------------



Amb Joaquim Molas, Núria Aramon, Josep Maria Benet i Jornet i Antoni Lluc Ferrer jurant sobre el Diccionari Fabra, als locals de l'Enciclopèdia Catalana, el 1969.
+ ampliar






A Viena, amb Blanca i Eva Serra, Montserrat Roig i Benet i Jornet (autor de la fotografia) davant del monument a Goethe, l'estiu del 1971.
+ ampliar






Jordi Castellanos






Al Delta de l'Ebre, el 2006.
+ ampliar






Jordi Castellanos en el Simposi La projecció social de l'escriptor en la Literatura Catalana, octubre del 2005. Amb Anna Sawicka i Enric Cassany.
+ ampliar