Jordi Castellanos
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Entrevistes

3. L'Avenç (2004)

El que pels modernistes era cosmopolitisme, és per a nosaltres la multiculturalitat?
—No ho sé, perquè darrera la idea de multiculturalitat s'entenen coses molt diverses. En un món globalitzat, sobretot en el camp de la informació, el món de relacions culturals que rebem s'ha diversificat de tal manera que gairebé tot l'univers va a l'uníson, pràcticament. Dic pràcticament perquè molt sovint el que passa és que les grans multinacionals de la cultura marquen les pautes. Les grans editorials imposen els autors i els grans grups mediàtics dels Estats Units imposen determinades influències. Tot això configura un món en el qual molt sovint, si vas a mirar des del petit raconet de la literatura catalana, una llengua minoritzada i amb problemes constants, ens podem preguntar què podem representar aquí dins. El Modernisme deia que una cultura tenia sentit si aportava alguna cosa als seus consumidors i a l'univers. Una cultura només pot ser cultura si és universal, per tant si dialoga de tu a tu amb les altres cultures. I des del Modernisme es pretenia que la cultura i la llengua catalanes no fossin de segon ordre.

I actualment, la multiculturalitat és una oportunitat o una amenaça per a la literatura catalanes?
—Pot ser una oportunitat tot i que molt sovint se'ns presenta com una amenaça. Les posicions multiculturalistes de vagades provenen d'un cert complex de la pròpia cultura i intenten escapar-se dels compromisos amb aquesta cultura. Si el nostre compromís funciona plenament, no hi ha motius per tenir cap mena de por a la multiculturalitat, als canvis de vida... El que ens convé és anar integrant tot això i evitar que la cultura divideixi la societat. Hem de fer que la cultura ens integri a tots. I en aquest sentit la cultura catalana evidentment ha de ser la cultura de Catalunya, però al país hi ha moltes persones que no provenen de la cultura catalana tot i que hi aporten moltes coses, i que en certa manera s'han d'integrar dins d'una unitat cultural que es va actualitzant contínuament en funció de les persones que la creen i la consumeixen. I els que creem i consumim la cultura catalana actualment som tots a Catalunya.

[...]

Juntament amb Josep Murgades dirigeix Els Marges, una de les revistes amb més història de la cultura catalana contemporània...
Els Marges es va crear el 1974, en plena dictadura, en un moment en què es començaven a introduir els estudis literaris catalans a la universitat. En aquell moment ens calia un tipus de revista que permetés que els estudiosos publiquessin coses actualitzades. Nosaltres volíem fer una publicació acadèmica però no estrictament universitària, que fos d'alta cultura i que fes una funció a la societat. L'equip inicial estava dirigit per Joaquim Molas i hi havia Josep M.Benet, Josep Murgades, Enric Sullà i jo mateix. Després ha anat variant però l'objectiu sempre ha estat el mateix: una revista d'alta cultura que es dirigís al públic general, culte, que tingués interès a seguir els estudis de la llengua i literatura que s'estan fent. Últimament hem fet una mica de renovació i esperem que en aquesta nova etapa recuperi el paper social que havia tingut en un determinat moment.

(Xavier Carmaniu Mainadé: "L'entrevista d'«El Tren de la Història»" [Fragments], L'Avenç, núm. 293, juliol-agost 2004, p. 10-11)



--------------------