Josep Checa (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1962) és poeta.

Els seus primers poemes es remunten a la seva infantesa. Va començar a publicar amb tretze anys al setmanari local El Montbui, al mateix temps una gran passió per la lectura el portaren a llegir, arbitràriament, un gran nombre de clàssics: Goethe, Víctor Hugo, Balzac, Dante, Tolstoi, Shakespeare, Dickens… de col·leccions que adquiria el seu avi matern, així com poetes que en aquella època eren accessibles a les llibreries i biblioteques.

Va guanyar el seu primer premi al seu poble natal, essent encara adolescent. El següent aparegué més tard, un cop instal·lat a la comarca d'Osona, juntament amb la publicació del seu primer poemari: El temps i les paraules (2003). Des d'aleshores s'han succeït premis i llibres, com el premi Penya Joan Santamaria, amb el recull Pont (2007), el premi Jacint Verdaguer de Calldetenes, amb el poemari 30 orquídies (2008), el Vila de Martorell 2014, amb L'enteniment de les bèsties i el Premi Senyoriu d'Ausiàs March, amb Pell d'ànima (2018). Aquest darrer títol també ha estat publicat en edició bilingüe (Piel de alma, 2021), amb traducció de la poeta Concha García. 

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Documentació i textos: Josep Checa.
Fotografies d'Esther Obradors i Aranda.
Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.