Joan
Climent Pascual
Associaciˇ d'Escriptors en Llengua Catalana
Antologia

CAMPANES PERDUDES


La forma sembra notes en el temps
per a la simfonia de les fulles.
Les hores ens observen entre fulles
imitant les entranyes dels sospirs.

S'ha de fer un poema mirant l'alba
o mirant el ponent de roig i blau
mentre conta la vida el sortilegi
de les hores que dicta el campanar

que deixa sobre el prat una distÓncia
olorosa brodada de roselles.
Aquest castell on tot Ús pura hist˛ria
alšada en pedra roca hui Ús paraula

que confirma el trajecte que Ús demÓ
volent tornar a ser un fet idŔntic.
Aquella veu escrita en blanc paper
Ús so llunyÓ cridant el tornaveu.



COMIAT


Sigues feliš. ╔s una forma tendra
de transitar pel mˇn
temptant el gest perfecte
d'impossible.

El pas camina sendes
que travessen paisatges
on eres sense ser.

Que
sigues
feliš.



EL DUBTE


L'alegria Ús silenci de la llÓgrima
o llÓgrima Ús silenci d'alegria.
Tant se val.

Ahir Úrem foscor del dia fosc.
Avui som esplendor del dia
esplŔndid.
Tant li fa.

╔s ara sol quan l'Ónima s'aboca
a ser un to que enceta la salm˛dia
mirant crear la forma que tÚ forma
atractiva banyada de bellesa.

La quietud s'ha quedat clavada allÝ
on veiem el matÝ i no el toquem
on es troba el capvespre i Ús aliŔ.
Som a l'instant on som.

O creguem que som.
O aspirem a ser.
O tal volta Ús la llÓgrima.
O s'expressa el silenci.

O abrasem l'alegria.
O Ús un llaš de metÓfora.
O la quimera brolla.
O llaurem utopia.

O nomÚs tot ens sembla.


(Aquests poemes de l'autor
sˇn inŔdits
)



--------------------