Pompeu Crehuet (Barcelona, 1881 - Sant Feliu de Guíxols, 1941). Dramaturg, periodista i narrador, exerceix d’advocat i funcionari, primer de la Mancomunitat de Catalunya i posteriorment de la Diputació de Barcelona fins a la seva mort. Entre 1907 i 1913 és director de la revista cultural De tots colors.

Protegit pel seu pare, de ben jove es dedica a escriure peces teatrals fins que el 1904 aconsegueix un gran èxit amb La morta. Aquesta obra i Claror de posta (1905) pertanyen al teatre simbolista que té clares influències de Maurice Maeterlinck. El seu teatre evoluciona cap a unes obres de caràcter burgès, condicionat pels encàrrecs de l’empresari teatral Josep Canals. Entre d'altres, cal destacar La família Romora (1909) i anys més tard, amb influència de Luigi Pirandello, La vall de Josafat (1927).

Les seves darreres obres són dels anys trenta: La segona joventut, estrenada el 1931, i Estàtua de sal (1936), que ha estat publicada però no representada. 

El 2020, el seu besnet, el director i dramaturg Marc Crehuet, revitalitza amb La morta la peça teatral més significativa del seu besavi.

Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l’AELC.
Fotografies: Una Barcelona de conte d'Eladi Crehuet.