Jaume Creus
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Jaume Creus i del Castillo neix el 27 de setembre de 1950 a Barcelona, en el si d'una família menestral aburgesada.

Del 1968 al 1970 estudia Filosofia i Lletres, especialització en Filologia Catalana, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Són anys tensos i contestataris, i ja des d'aleshores utilitza la poesia i la literatura com a forma de protesta i d'evasió alhora. Durant aquests anys de joventut cristal·litza la predisposició que té per a organitzar certàmens poètics i unir talents: és membre fundador de la revista Tarotdequinze i col·labora a les revistes El Pont, Quart Creixent o Serra d'Or.

Durant els anys 70 participa activament en l'organització dels festivals de poesia Gespa-Price, a la UAB, i el Price-Congrés i inicia la col·lecció 'Cristalls', primer a l'editorial Pòrtic i després a La Magrana.

El seu primer llibre de poesia, a quatre mans amb Vicenç Altaió, l'any 1975 -La poesia, és a dir, la follia-, és prologat per Josep Palau i Fabre, i el revela com un autor preocupat per la importància de l'amor, la identitat i la imbricació d'un mateix en la societat; temes que apareixen als seus versos, tendents a la nuesa expressiva i de clara vocació experimental.

L'any 1977, en motiu del llibre de relats Entre una pell i l'altra l'horitzó organitza una sonada presentació a la llibreria Documenta, happening inclòs, en què els assistents són enreixats per una estructura de fil i l'autor presenta l'obra mentre uns actors disfressats per a l'ocasió fan de mar. Dins d'aquest conjunt de relats hi trobem 'Sortida a mar', que havia guanyat el premi Recvll l'any anterior, i també 'El noi que llegia Marcuse', del qual se'n fa una versió cinematogràfica que obté el premi especial "Qualitat" del Ministeri de Cultura.

Entre el 1970 i el 1972, fruit de la seva atracció per la música, assisteix a diversos seminaris amb Xavier Bonastre, Oriol Martorell i Manuel Valls. Fa tres anys de piano i solfeig al Conservatori de Música de Barcelona. En els anys següents estudia rus, alemany i italià -del qual en fa un curs de perfeccionament a Perugia el 1982-, i des d'aleshores no ha parat de traduir al català tant obres literàries, com òperes o pel·lícules per a TV3 o el cinema, d'aquests tres idiomes o del francès.

La seva relació amb el teatre ha estat sempre remarcable, també, i s'inicia amb el grup Teatre de l'Escorpí, embrió del Teatre Lliure, on intervé en els muntatges Terra baixa (1975), Quiriquibú (1976), Home amb blues (1976-1978-79) i Onze de setembre (1977). Participa en lectures dramàtiques, especialment per al Dia Mundial de la SIDA (estrenant, per exemple, al Teatre Lliure la primera part dels Àngels a Amèrica de Tony Kushner).

Els poemaris Terres interiors, platges extenses (1983) i El lent creixement dels coralls (1989) perfilen la progressiva voluntat de nuesa i experimentació de la poesia de Jaume Creus, la qual culmina amb Calotips i instantànies l'any 1993 i sobretot amb Eros d'encesa fletxa l'any 1994, que és premiat amb el Vicent Andrés Estellés de poesia.

Des dels noranta, dirigeix lectures teatrals, amb especial esment en l'espectacle-recital de Les 1001 nits i porta en cartera el recital de poesia txeca Per amor a Praga, estrenada parcialment al Gran Teatre del Liceu, en el marc dels concerts del Foyer l'any 1999, o el concert-recital Puixkin en música, que s'ha presentat també a l'Auditori.

En l'àmbit cinematogràfic, a banda de les constants subtitulacions al català de pel·lícules de diversos idiomes, l'any 1990 coescriu el guió de Solitud, de Víctor Català, portada al cinema l'any següent, el 1991.

És lingüista i traductor homologat de TV3 des d'abans de començar les emissions fins a l'actualitat. Ha estat responsable de sèries com 'Els Borja' o el teatre complet de William Shakespeare de la BBC, 'Dallas', i diversos reportatges científics i documentals.

El seu interès per la música s'ha anat desenvolupant en diverses vessants: escriu crítiques i notes musicals per diverses cases discogràfiques, per a la revista Casal Lambda i per als programes de mà del Gran Teatre del Liceu; és també en el marc del Liceu on fa de recitant, actor, presentador i director d'alguns concerts del Foyer en diverses funcions, com per exemple "El cas Makròpoulos" (1999), "Un ballo in maschera" (2000), "Aida" (2001), "Lady Macbeth de Mtsensk" (2002), entre d'altres.

L'any 2001 funda i dirigeix el grup TCR (Teatre de Crítica i Reflexió) amb el qual presenta el muntatge 'Poemari de Bòsnia' i el muntatge poètic 'Eros d'encesa fletxa'.

Intervé -des de sempre- intermitentment en diversos festivals recitant poemes. El 2003 en crea un a Collbató, anomenat PACEM (Poesia A Collbató En Memòria), des del qual es fomenta i es dóna a conèixer la veu de poetes catalans i la música de compositors actuals.

Jaume Creus i del Castillo segueix traduint de l'alemany, del txec, del francès i de l'italià, sobretot novel·les i poesia editades per l'editorial fundada el 2005 per ell mateix i el biògraf Joan Vallès, amb seu a Collbató, Edicions La Guineu, de la qual n'és director literari. Fa exposicions de fotografia i prepara una edició completa amb molts dels articles mai apareguts a cap mitjà. Té un programa setmanal de poesia i música a Ràdio Esparreguera, 'Camí de ronda', on a més a més hi comenta l'actualitat des del seu prisma, i alhora continua fent traduccions per a les televisions i els teatres d'òpera, i preparant els seus pròxims llibres.



--------------------



Jaume Creus, als anys 80, envoltat de la seva col·lecció de vinils.
+ ampliar






L'autor estudiant partitures.
+ ampliar






L'any 1975 navegant a prop d'Arenys.
+ ampliar






Jaume Creus, l'any 2003, a Praga, davant el monument honorífic a Jan Palach, l'estudiant de filosofia de 21 anys que es va immolar en protesta per la invasió soviètica del seu país.
+ ampliar