Autors i Autores

Joan Francesc Dalmau

Fragment de Per darrere i a les fosques

"El divendres sortiria pixant per la televisió i el dissabte recolliria en directe l'emblemàtica escultura de bronze amb que la flor i nata de la cultura volia distingir-lo.

Quaranta anys. Quaranta anys de sacrificis i de treball persistent sense obtenir ni el més mínim senyal. S'havia presentat a un centenar de premis menys importants que el "Virgili" i no aconseguí ni una menció. I ara que ja s’havia rendit, els prohoms de la literatura decideixen honorar-lo. Segur que després del lliurament del "Virgili" la televisió bombardejaria tota la setmana amb refregits del "Tot per la pela".

La Montse el va convèncer de que fóra inútil afaitar-se la barba o rapar-se el cap. De totes maneres s'acabaria sabent.

—No hi donis més tombs, Jaume. El premi és teu. No es poden fer endarrere. Ho han anunciat a tort i a dret, t'han posat en un pedestal i han descrit la teva novel·la com una obra mestra. Com s'han de desdir d'un dia per l'altre? Hauries d'estar orgullós. En una sola setmana has aconseguit un reconeixement que fa molts anys que et mereixies i has guanyat seixanta milions. Què més vols? Ja sé que per elogiar la teva dignitat podien escollir un altre moment...però al cap i a la fi, que hagis orinat en un concurs televisiu no invalida una trajectòria personal de quaranta anys. Ho veuran com una anècdota. Si "Ombres" era una obra d'art aquest dimarts, seguirà sent-ho el dissabte. Te'n fas massa. Jo penso que això pot beneficiar-te. Evidentment que els crítics et posaran a parir. Però pensa en el públic. Els escàndols sempre han estat una bona manera de fer promoció. I saps que et dic? Que ja era hora de que algú trenqués amb l'estereotip d'home culte: tibat, seriós, avorrit i pedant. Que també van de ventre, cony!

L'argument estava ben construït però no el va convèncer."