Guillem de Berguedà
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Guillem de Berguedà, trobador del segle XII, és el fill primogènit dels vescomtes de Berguedà, Guillem i Berenguera. Són vassalls del comte de Cerdanya, Ramon Berenguer IV de Barcelona. La primera notícia que es té del trobador Guillem de Berguedà és un document del 23 d'octubre de 1138 on apareix la seva signatura al costat de la dels seus pares.

Participa de l'art de "trobar", o compondre poesies, a l'estil dels grans trobadors provençals. Entre els joglars que divulguen i canten la seva obra trobem Aimeric de Peguilhan, Arnaudó, Montaner i Ramon de Pau i Oliver. A l'entorn de 1170 escriu una bona part de les seves poesies. De 1172 data una de les més conegudes, Cansoneta leu e plana.

Fa servir, sobretot, dos dels gèneres més utilizats pels trobadors, la cançó i el sirventès. Guillem de Berguedà, impetuós i violent, escriu els sirventesos amb sarcasme denigratori i obscè contra personalitats del seu temps. Així el seu odi és manifest en els poemes dedicats al seu veí Pere de Berga, el bisbe d'Urgell –Arnau de Preixens– o al cavaller d'Alfons I, Ponç de Mataplana.

El 3 de març de 1175 assassina el vescomte Ramon Folc de Cardona a Colltort (Sant Iscle de Colltort) a qui havia dedicat els sirventesos Cantarey mentre m'estau i Joglars, no't desconortz on blasma la traïdoria del vescomte, al primer sirventès, i detalla les relacions amoroses del nostre trobador amb la muller de Ramon Folc, en el segon.

Per aquest assassinat Guillem de Berguedà ha de fugir de Catalunya i perd bona part de les seves possessions. És entre 1175 i 1182 que fa el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. Durant aquest període viu amagat i protegit pel vescomte Ramon de Castellbò. Segurament el 1184 viatja a Occitània on es relaciona amb el trobador Bertran de Born. Un any després forma part del seguici del rei Alfons I en la seva trobada amb Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d'Aquitània i comte de Poitiers. La poesia Un sirventes ai en cor a bastir és un testimoni de la seva presència al castell de Najac de Roergue on es produeix l'esmentada entrevista. Més tard també segueix el rei a Lleida.

Aquest mateix any mor Ponç de Mataplana, abans insultat i bescantat, a qui ara dedica un sentit plany (Consiros cant e planc e plor).

Pel testament de Guillem de Berguedà de 1187 se sap que deixa els seus béns als germans i als monestirs de Poblet i Santes Creus com també als frares hospitalaris i als templers. Per aquestes dates s'enemista amb el rei Alfons I. Prova d'aquest fet són alguns poemes com Sirventes ab razon bona i Be.m volria q'om saubes dir. El 1190 anuncia que vol anar a la cort d'Alfons VIII de Castella on cerca protecció acompanyat d'Aimeric de Peguilhan.

Entre 1195 i 1196 Guillem de Berguedà és mort per ordre dels seus enemics tal com diu la seva antiga vida provençal: "E puois l'aucis uns peons".

De la seva obra conservada es dedueix que és un fidel seguidor del model de la poesia trobadoresca provençal amb poesies que destilen una gran virulència i la voluntat de ridiculitzar els adversaris i enemics al costat d'algunes cançons amoroses plenes d'elegància i delicadesa. Sovint, la música dels seus poemes pertany a melodies populars.



--------------------



Fotografia antiga del castell de Guillem de Berguedà a Puig-reig.
+ ampliar






Possessions de Guillem de Berguedà.
+ ampliar