F.M. és en principi una història d'amor urbà onírica i obsessiva dins d'un context urbà d'agressivitat i duresa, de gent que trafega de nit amb xeringues i navalles quan els assalariats veuen la tele o dormen. Però F.M. és sobretot un conflicte personal entre desig i plasmació, somni i despertar, que s'allunya cada vegada més del context, fins que els llindars de realitat i fantasieig es fan indefinibles i no se sap en quin espai transcorre l'acció. I el fil que guia el procés és sempre la fragmentació de l'ésser, d'un mateix, sentir-se dins d'ambdós mons, en una decadència tràgica, que només pot dur al suïcidi, com a única forma de resoldre el conflicte. Tot això amarat d'un sentit ple d'afirmació vital, és a dir, d'impossibilitat d'eternitzar l'instant.

(Sinopsi)