Josep-Francesc
Delgado
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Obra

Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent.
Barcelona: Laia, 1988 / La Garriga: Roure de Can Roca, 2007; 2013.

Edat de lectura

La descoberta de nous móns, el misteri, l'aventura, l'alpinisme i el context fan que a partir de 12 anys Si puges al Sagarmatha sigui una obra per aconsellar. No obstant això, per a un públic avesat a la lectura pot introduir-se abans. És també, una lectura adient per a qui gaudeix d'històries vers l'Himàlaia i per a qui percep els sentiments humans com allò que ens envolta en qualsevol aventura. Joves i adults muntanyencs no oblidaran les seves pàgines.

Argument

Reunió urgent al Centre Excursionista de Catalunya amb els membres de l'Expedició Catalana a l'Everest (Sagarmatha en nepalès). La nova lectura de les cartes trameses al germà de la Mireia, en Josep, per part dels companys expedicionaris d'ella, l'aparició del Diari personal de la protagonista i els detalls aportats per en Reinold Messner, escalador que havia pujat anteriorment al cim en solitari, fan possible que el misteri que envoltava la desaparició de la Mireia coincideixi amb les prediccions del Gran Lama.

Temes i estructura

El marc geogràfic de l'obra es mou entre la reunió que succeeix a Barcelona i el Nepal, on es desenvolupa l'expedició.

Consta de quatre parts ben diferenciades. La narració en format de cartes breus, redactades pel propis protagonistes, i en format de diari són un dels elements suggeridors de la novel·la. La primera part, on s'escriu el nom de la llibertat, ens mostra el món de la Mireia, el seu tarannà, les seves afeccions, en plena sintonia amb el món del Nepal, l'aventura i la seva espiritualitat. La segona part, si puges al Sagarmatha, descriu l'expedició a l'Everest, l'atac al cim, les converses pel radiotelèfon entre els alpinistes i el camp base, el drama, els plors, els sentiments, ... La tercera part, el diari perdut, és la troballa del Josep: el Diari de la Mireia. La realitat pren nova forma, els dubtes semblen engrandir-se, el darrer capítol d'aquesta part amb el darrer de l'anterior mostren dues visions d'un mateixos fets, quins s'apropen més al que va succeir? La quarta part, el somriure d'Orient, ens mostra el desenllaç, on la "llar de la divinitat" dels nepalesos és la clau per interpretar el telegrama d'en Messner i descobrir el que va ser i/o el que és de la protagonista.

Les cartes dels expedicionaris entrellaçades fan que com en un trencaclosques les peces vagin encaixant, el temps narratiu no és lineal, el fil narrador es troba fixat en aquesta forma tant lúcida de donar-nos la informació de mica en mica. Una estructura narrativa que mostra l'enginy del seu autor que ens desperta a cada pàgina per saber més i més i reinterpretar el que s'ha llegit anteriorment. Una juguesca molt agosarada per part d'en Josep Francesc Delgado, que fa de la lectura del seu llibre un acte de poesia i tendresa. Sens dubte, unes pàgines que no perden actualitat, com no perd dificultat l'aresta oest del Sagarmatha.

Personatges

Mireia López, personatge central. Germana d'en Josep, qui durà el diari perdut de la Mireia escrit a gran alçada. La seva possible mort a l'haver desaparegut, conjuntament amb els xerpes, fa de fil conductor de l'obra. El misteri augmenta quan es comprova que el que els expedicionaris havien cregut era fals en ser llegides les pàgines del diari personal. La descoberta que és viva i resident en un monestir, obre les portes a la incògnita de com i qui la va salvar, es deixa entreveure que el Ieti és qui la condueix fins al monestir de Thiangbotxé per fer certes les paraules del Gran Lama. Reinold Messner apareix per reforçar la idea de la realitat del Ieti.
Felip Duarte, ajuda la versemblança de la història en ser un basc que va trepitjar el cim en una altra expedició.

Els expedicionaris de l'Expedició Catalana a l'Everest 1986: Eliseu, Antoni, Romà, Roger, Octavi, August, Òscar, Alfred. Tots ells són personatges que ens donen les claus de la comprensió del món alpí, de la raó per ascendir cims. A la vegada, seran els encarregats a través de les seves cartes d'anar dibuixant les perplexitats entre el Nepal i casa nostra i col·laboraran a fer de la Mireia l'eix de la història.

Ang Tsering i Nima són els xerpes morts en accident a l'Everest.

La llegenda de Pangbotxé i el país del Nepal seran les realitats descrites a través dels personatges anteriorment anomenats.

Suggeriments didàctics

1. La novel.la ens possibilita un treball interdisciplinari enorme, per exemple en relació al marc geogràfic podem i/o aprofitar una maqueta de relleu de Catalunya per fixar els cims que hi apareixen com són: Pedraforca, Montserrat,.. podem disposar de transparències de mapes muts de les serralades que freqüenten els alpinistes del nostre país: Pirineus, Alps, Andes, Atlas, Himàlaia, i amb retoladors específics assenyalar ben ràpidament els cims més alts i/o els més característics. La comparació d'alçades, de climatologia i l'estudi de les diferències entre hemisferis es troba al nostre abast. El mateix podem realitzar amb mapes gegants (podem aprofitar les transparències per projectar-les i resseguir-les a sobre del paper a la mida desitjada i, així, no variar escales) i situar les serralades per països que travessen. Podríem aprofitar per fer un planisferi on el centre fos el Nepal i no Europa (hi ha programes informàtics de suport com el Clic amb paquets de treball específic: geografia descriptiva del món, el Wingeo ens servirà per a extreure dades i d'altres).

2. Conceptes com l'eurocentrisme, el relativisme cultural, la biodiversitat, ... són dignes d'ésser presents almenys en alguna conversa en grup. Poder intercanviar parers i fer col.loquis amb el que podríem anomenar un diàleg socràtic, afavorirà sens dubte les reflexions ètiques. Un exercici interessant és el d'haver de simular per a grups determinats la defensa d'algun criteri tot i que personalment no hi estiguin d'acord, cal forçar la intel·ligència per a cercar raonaments que ho defensin. En finalitzar però, és prou interessant enraonar un xic sobre el que cadascú pensa en realitat i no sobre el que li ha tocat defensar, també és enriquidor mostrar i parlar de com ha anat l'exercici un cop verbalitzat.

3. Com a treball de lèxic es pot proposar veure les diferències i/o punts de contacte entre camp semàntic i llenguatge especialitzat a partir de mots concrets. Sovint són conceptes entrellaçats. Per exemple, mentre que sírdar, iac, kata, norpa, séracs són paraules del camp semàntic del que és quotidià al Nepal, les paraules júmar, grampons, piolet són mots especialitzats del material de seguretat de l'alpinisme. Però bé podríem buscar altres formes d'agrupació.

4. Les fotografies d'infants del Nepal sempre han estat una constant en els audiovisuals sobre l'Himàlaia. Aconseguir-ne i mostrar-ne diverses per tal de després fer descripcions físiques i psíquiques pot ser un bon recurs.

5. La visita a un centre o agrupació excursionista pot posar en contacte als lectors de la novel.la en la situació de la reunió al Centre Excursionista de Catalunya i fins i tot pot donar pistes de com és el món que envolta els protagonistes de l'obra. Pot aprofitar-se millor si es va amb un guió previ a fer la visita, si s'aconsegueix la complicitat d'alguna de les seccions de l'entitat pot facilitar-nos la tasca.

6. Preparar una entrevista a alpinistes de la nostra localitat pot ser una eina educativa de primer ordre. Si a més a més podem presenciar algun dels seus audiovisuals, projeccions i/o fotografies encara millor. Podem entrellaçar aquesta activitat amb l'anterior, si escau.

7. Podem fer recerques a les biblioteques de revistes especialitzades de muntanya i el Nepal o l'Everest. A la revista Desnivel hi ha un fantàstic reportatge sobre l'expedició Everest '88, aresta oest i ruta del coll sud de Jerónimo López que es pot localitzar amb molta facilitat. Altres revistes són: Extrem (ara ja desapareguda), Vèrtex, Grandes Espacios, Muntanya, Escalar, ...

8. La construcció de diversos murals col·lectius pot ajudar-nos a emmarcar la lectura i preparar una visita de l'escriptor a l'aula. Aquests binomis que hi surten al llibre Si puges al Sagarmatha poden ser l'encapçalament de cadascun d'ells, i les possibles fotografies que podem associar entre tots pot facilitar-nos la tasca: blanc enlluernador, blanc opac, blanc urbà, ulls de mur. També podem fer el mateix triant diverses expressions del llibre, per exemple: fent pessigolles a l'infinit, la bufetada del vent, la nit els ha robat la claror, badant em reconec, el Nepal et canviarà a tu no intentis canviar-lo a ell.

9. El treball a partir de contrastos pot introduir-nos en les diferències entre cultures i realitats diferents: riquesa/pobresa, sol/fred, calma/estrès, vida/mort, Orient/Occident ... Els contrastos poden ser la base per explicar les perplexitats en què els/les alpinistes es troben quan van a l'Àsia a ascendir les muntanyes. La majoria d'audiovisuals d'expedicions mostren gran part de les projeccions en aquest punt. Pot donar molt bons resultats el fet de verbalitzar-los entre tots i comparar sensacions que hem rebut mentre llegíem el llibre i/o en veure alguna projecció. Si els estudiants disposen de certa maduresa podem aprofitar per anar a veure algun film que ens impregni de l'aurèola d'aquests contrastos, poden ser molt útils: Salaam Bombay (la difícil vida dels infants sense sostre de Bombay), La ciutat de l'alegria (la integració d'occidentals a la vida d'orient), Horizontes perdidos (la troballa del paradís amagat a l'Himàlaia), i des de la vessant més tècnica alpina la pel·lícula en format imax Everest.

10. Els noms com Sagarmatha són el lèxic propi dels topònims, com ja sabem. Sovint els canviem per noms que els hi tornem a donar des de la nostra perspectiva sense respectar l'original. Sovint coincideix que no representen ben bé el mateix com és el cas del mot esquimal que no és ben bé el significat d'iglulic. A moltes de les muntanyes del món els ha passat el mateix. Sagarmatha no és el nom de cap militar com Everest. Urriellu tampoc vol dir el mateix que Naranjo de Bulnes a Pics d'Europa. Un exercici interessant és anar a la recerca de topònims que han estat canviats i un debat obert pot ser el de quin topònim representa millor el que anomena. La polèmica està servida.

11. Es pot complementar el treball anterior fent cerques a internet, per exemple amb Altavista poden aparèixer 950 entrades que responen a Everest en castellà i 136.433 en qualsevol llengua, per 12 de Sagarmatha en castellà i 948 en qualsevol llengua; 116 entrades per Naranjo de Bulnes en castellà i 166 en qualsevol llengua per 49 que responen a Urriellu en castellà i 63 en qualsevol llengua (en aquestes xifres no hem fixat cap criteri selectiu, són només una mostra dels mots en sí i prou). Es pot fer la prova amb molts d'altres cercadors i cal considerar que, depenent del dia i dels criteris de cerca les xifres, són molt variables. Alhora podem aprofitar per visitar algunes de les pàgines web que creiem interessants.

12. A Si puges al Sagarmatha hi ha moltes descripcions d'ambient, una d'elles pot ser la següent: "... a sis mil metres d'altitud no hi ha ràdio, enlloc no hi havia televisió, ni cassets, ... És curiós com la manca d'aquestes coses et porta a la intimitat, a enraonar amb un quadern de notes o un company". Podem proposar el construir-ne alguna on posem de relleu algun moment íntim de les nostres pròpies experiències. Després podem compartir-les i fer un mini-llibret si escau per a tothom. També podem prendre l'opció de construir un gran llibre entre tots, de cartolina i situar-lo en un lloc ben visible al centre o a l'aula.

13. Els tòpics, sovint, no representen la realitat. Es poden buscar els tòpics vers els executius i vers els escaladors que la Mireia tenia abans de conèixer l'Octavi. Es pot intentar trobar alguns tòpics que també han falsejat la veritat i alguna experiència viscuda per a cada lector/a. Es poden explicar els casos particulars i com els tòpics han resultat ser falsos.

14. Els punts suspensius són un recurs molt utilitzat en moltes obres d'en Josep Francesc Delgado. Una activitat a desenvolupar seria localitzar diversos exemples en l'obra i intentar respondre quan i per què els fa servir. És bo concretar al màxim la resposta i ensenyar a fer citacions textuals referides a la novel·la; és una manera d'exercitar aquest procediment tan usual quan es fa una anàlisi de qualsevol tipus de text.

15. El personatge del Ieti, dins de Si puges al Sagarmatha, mostra una cara poc coneguda a Occident, com és el seu caràcter d'espiritualitat i protector de determinat espai de l'Himàlaia. Esbrinar diverses llegendes i històries del Ieti com a personatge central i classificar-les en relació amb el lloc on s'expliquen pot ser tasca molt engrescadora.

16. Un procediment habitual en sessions de llengua és passar de l'oral a l'escrit. Podem agafar com a model les converses per radiotelèfon que apareixen en el relat. Un cop localitzades, podem representar-les oralment, rescriure-les i dramatitzar les noves situacions creades.

Més informació:

Guia didàctica.






Coberta del llibre Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent.