Josep-Francesc
Delgado
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Obra

El temps dels poderosos.
Barcelona: Columna, 1998.

Edat de lectura

Considerant que ben pot ser una obra de la maduresa literària d'en Josep Francesc Delgado, on l'aire íntim és el que predomina, és una lectura recomanada a partir de 16 anys. El món adolescent, quan arriba a estats de reflexió personal, es pot trobar engrescat per la senzillesa dels temes i la profunditat de la saviesa de l'observació del que és quotidià però que sovint se'ns escapa. El lector adult trobarà la síntesi de dues veus com diu Manuel Castaño, en les quals queda plasmat un serè assoliment de la maduresa vital. El temps dels poderosos fa l'efecte d'estar escrit, com diria Dante, en el mig del camí de la vida, però a diferència de l'italià, Delgado no es troba en una selva obscura sinó en un paisatge moral molt ben il.luminat per unes quantes certeses.

Argument

Amb el llibre de poemes El temps dels poderosos, Josep Francesc Delgado ens proposa i es proposa a si mateix la curiosa experiència d'una doble descoberta. Esdevingut lector de poesia dins el llibre, fa que el lector, esdevingui al seu torn doble lector en acostar-se a la seva veu poètica, al seu propi jo, als seus mateixos poemes, a través de la veu poètica, el jo i el poemes del clàssic xinès Su Dongpo (Meixan, 1036-1101). El recull de poemes El temps dels poderosos pròpiament dit obre el volum, tot seguit amb una petita antologia de Su Dongpo i remata amb el retrobament de la pròpia veu amb els dos poemes que formen Després de llegir Su Dongpo. Doble desafiament, doncs, doble coneixença.

Suggeriments didàctics

1. Un cop d'ull a l'índex del llibre ens obre una finestra al seu interior. Què pensem que ens podrem trobar? Quines expectatives ens podem fer? En finalitzar la primera lectura, podem comprovar si allò que havíem cregut s'ha acomplert o no i per què.

2. Després d'una lectura assossegada del llibre, bé podríem preguntar-nos les semblances que hi podem observar, a trets generals, entre El temps dels poderosos i Rere el ventall. Podríem especular quines són les causes que ha portat a en Josep Francesc Delgado a fer una proposta literària a mig camí entre la poesia pròpia i la traducció del xinès Su Dongpo. És l'estil literari, la temàtica, les afeccions, ... el que fa possible aquesta coexistència en un sol llibre?

3. Si observem el significat de les expressions que tenim a continuació, és possible que hi vegem una similitud en totes elles. Ens podríem proposar descriure en prosa aquesta buscada coincidència.

Poema: (Expressió)

El temps dels poderosos: (temps de serps)

L'aigua que busquem: (pètals dels cabells llargs; la vida és foc; la Lluna besa el mar)

Consigna: (passant entre les fulles del planeta)

Préstec pagat: (el vol)

No hem perdut tant: (el riu no és el mateix; Tot just drecem les primeres bastides; i encara ens queden pinedes i alzines per plantar i fer créixer als llocs de les cendres.)

Envelliran els llibres (Obrirem la cartera que fa molts anys vam desar a les golfes del neguit)

4. Dins de l'obra de Su Dongpo hi ha el recurs de l'aigua que apareixen a quasi tots els poemes escollits per en Josep Francesc Delgado. La proposta ara s'emmarca en triar un mot que sigui al·legòric a l'aigua i/o a cercar en quin poema es troba. La proposta és lineal en el desenvolupament de l'activitat i la tria de poemes per facilitar la seva realització.

Poema
Mentre iunque pinta .../ Tot pensant en la dona morta/ Des del pavelló dels bambús de Montsolitud/ Des del pavelló que contempla els núvols/ Tot recordant el passat en el penya-segat vermell/ Zhe GuTian/ Sortida matinal sobre el riu Huai/ Lluna en el riu/ A través de la serralada

Mots
aigua llisquent/l'abast del riu/perles que esquitxen la barca/barques de pesca/flota/pinzells de pluja/beure'n la claror/gorja verda de jaspi/cabells nevats de la vellesa 5. Podem llegir qualsevol dels poemes ràpidament. Què canvia si li dediquem una estona? Veure el món no és tan immediat com sembla. Aprendre a mirar el que llegim és cabdal per no caure en la lectura de la indiferència. Cada poema ens obre una imatge, un fragment interpretatiu de la realitat. El fet que coincideixin o no amb el que realment passa, no canvia massa, des de la perspectiva visual. El que resulta del tot fonamental és reconèixer-les com a imatges. D'aquesta manera els podem atribuir un grau d'existència propi, sense que això alteri la nostra percepció directa dels fenòmens. Podem establir un diàleg a partir del poema l'aigua que busquem, i interpretar cadascú el que considera què és l'aigua de sempre, la d'arreu, per tal de comprovar que hi ha imatges diferents a lectures diferents, cal, potser, centrar-nos en els versos següents:

Al capdavall l'aigua que busquem és
la de sempre, la d'arreu: aigua clara...
I no ens hem de tornar a creure mai més
que hi ha un horitzó on copsem adés,
d'un sol cop d'ull, mil horitzons possibles.

6. En Josep-Francesc Delgado ha guanyat diversos premis, entre ells podem anomenar: Joquim Ruyra 1988, Segon Premi Internacional Europa 1992, Premi Nacional de Literatura 1994, Premi Al vent - Solstici d'estiu 1987, Amadeu Oller 1988, Marià Manent 1991, Guerau de Liost 1997. Una proposta pot ser la de cercar diversos premis literaris i classificar-los, una taula possible seria la que mostrem a continuació:

PREMI (nom)
MODALITAT (narrativa, poesia, assaig, ...)
ENTITAT (promoció)
ÀMBIT (local, comarcal, nacional, internacional, ...)

7. Després de la proposta anterior podem debatre sobre la importància que han tingut determinats premis literaris per a la normalització lingüística a Catalunya, com pot ser el cas dels Jocs Florals.

Un altre debat podria ser la importància dels Premis Octubre al País Valencià i la problemàtica que els envolta.

8. Dins de l'àmbit de la recerca, podem consultar la web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o del TERMCAT, Centre de Terminologia

A partir d'aquí podríem proposar la confecció d'una senzilla pàgina web on hi figurés un poema del llibre El temps dels poderosos com a eix vertebrador. L'exercici seria fet en grups i tots els grups es trobarien enllaçats en un portal únic i des d'aquest portal podríem veure cada proposta. Cada proposta hauria de tenir les característiques següents:

  • Un poema d'en Josep-Francesc Delgado del seu llibre El temps dels poderosos.
  • Un enllaç a TERMCAT motivat per un mot escollit del poema.
  • Un enllaç a la Selecció de Poesia Catalana on poguéssim compartir la temàtica amb el poema treballat i el nou poema localitzat i escollit.
  • Un enllaç o diversos a la Hiperenciclopèdia on es defineixin alguns dels mots que hem precisat cercar.


  • 9. Una de les aportacions del llibre és la comprovació que no tots els poetes del país llegeixen més o menys el mateix, sovint és una assumpció que fem involuntàriament i que queda ben clar que és una assumpció falsa. Alhora, trobem rastres ja marcats per l'autor d'escriptors ben reconeguts com: Percy B. Shelley, Robert Graves, Rabindranath Tagore, Miquel Martí i Pol, Joan Salvat-Papasseit, Su Dongpo. Podríem enfrontar-nos en la comparació entre la introducció del poema i la seva cita referencial per part d'en Josep-Francesc Delgado i fragments del poema que el segueix. Per exemple:

    El temps dels poderosos
    Mai no desvetlleu la serp, si us
    fa por que ignori el camí.
    (Percy B. Shelley)

    Però s'ha de llegir per poder saber
    com guanyar a aquest temps de serps la partida.

    No hem perdut tant
    De res a poc. Quin llarg camí
    de por i de silencis.
    (Miquel Martí i Pol)

    Tot just drecem les primeres bastides
    i encara ens queden pinedes i alzines
    per plantar i fer créixer als llocs de les cendres.

    10. La proposta seria intentar fer un llistat de mots que puguin ser el camp semàntic de la idea soterrada en els versos citats més avall i que configuren, potser, l'imaginari d'en Josep-Francesc Delgado. En el poema GAT VELL hi ha un parell de versos que, potser, poden definir la intenció lírica del llibre i que formen l'eix d'aquest exercici:

    ... tot giravolta al ritme
    de les coses que ens envolten que són ben nostres.


    --------------------





    Coberta del poemari El temps dels poderosos.