Josep-Francesc
Delgado
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Obra

L'Alba ja no va tenir por.
Barcelona: Edebé, 2003; 2012.

Edat de lectura
La temàtica i els referents que apareixen a la novel·la la fan adient per a nens i nenes de cicle inicial de primària (6 – 8 anys). També es pot utilitzar per consolidar la mecànica lectora a cicle mitjà, perquè el problema que planteja: la por a anar a dormir i apagar el llum, s'allarga més enllà dels 8 anys en molts casos.

Tema
L'Alba descobreix, una de tantes nits que no pot dormir de por, un dragonet arribat de Malàsia a la seva habitació. El drac, que treu foc com els de veritat, salva la carrera professional de la mare de l'Alba, la Sílvia, i es converteix en l’animal domèstic de la família.

Personatges
L'Alba, una nena de ciutat força feliç que té un petit-gran problema: la por, una por que apareix en anar-se'n a dormir prenent diferents formes: bruixes, llops, monstres,…

En Pere i la Sílvia, els pares de l'Alba que esperen un altre fill, un germanet per l'Alba. Ell treballa dissenyant aparadors per a botigues d’esport i ella com a dissenyadora de coses de la llar.

En Kuala Lumpur, un petit dragonet emigrat de Malàsia que s'instal·la a casa de l'Alba.

Els directius de l'empresa de la Sílvia, mare de l'Alba: la família Galí Maties.

Argument
Cada nit, l'Alba desperta el seu pare perquè té por dels personatges que s'imagina que apareixen a la finestra: una bruixa, un llop, un monstre… Una nit, l'Alba a la finestra no hi veu res, però sent un soroll tot estrany a la seva habitació. Com que el seu pare no es desperta és ella qui obre el llum i el va a buscar, perquè està segura d'haver vist la cua d'un llargandaix darrera les caixes de joguines de la seva habitació. Ressignat, en Pere es lleva i esvaeix, com cada nit, les pors de l'Alba. Ella no n'està del tot segura i, repassant el ninos que li han regalat, en descobreix un de desconegut: un petit dragonet.

El dragonet mou la cua: és viu! L'Alba tem el pitjor però… el petit drac resulta ser un animaló inofensiu que es diu Kuala Lumpur i li explica que va haver de marxar de Malàsia perquè és molt petit i tothom se'n burlava. En Kuala Lumpur va arribar a Europa, a la ciutat de l'Alba en un vaixell carregador de petroli, després d'un viatge tan llarg, va anar a parar al mercat i, amagat en un enciam, va entrar a la casa de l'Alba.

L'endemà, dia de l’aniversari de la mare de l'Alba, aquesta decideix sortir de l'habitació amb el dragonet però aquest no ho veu clar, pensa que no serà benvingut. La Sílvia, en veure en Kuala, pensa que és el seu regal d'aniversari i, com que aquest fa un rotet i treu una mica de foc quan l'agafa, el confon amb un encenedor de cuina.

Era un dia especial i una nit important: els directius de l'empresa de la Sílvia venien a sopar i havia d'ésser un sopar perfecte perquè la situació laboral de la mare de l'Alba no era del tot bona. En aquestes circumstàncies, l'Alba decideix explicar al seu pare què és en realitat el dragonet i, després de l'ensurt inicial, en Pere i l'Alba decideixen guardar el secret.

Darrerament, la Sílvia no havia dissenyat res i, per ajudar-la a sortir d’aquesta delicada situació, l'Alba ensenya en Kuala Lumpur als convidats tot afirmant que és un encenedor dissenyat per la seva mare. Després de la sorpresa inicial, en Pere i la Sílvia segueixen el joc de l'Alba i la família Galí Maties, els caps de la Sílvia, reben el nou disseny amb un gran entusiasme i satisfacció.

La Sílvia, després que els convidats haguéssin marxat, una mica molesta perquè aquell encenedor no l'havia dissenyat ella i no el podrien comercialitzar, demana explicacions a en Pere i l'Alba i aquests li expliquen el secret. Després de l'ensurt que té quan el dragonet parla i li explica la seva història, la mare de l'Alba se'n va a dormir i l’endemà tots quatre ja esmorzen junts a taula.

En Kuala Lumpur, instal·lat a casa a casa de l'Alba, no deixa, però, d'ésser un perill, sobretot després de menjar embotits amb pebre perquè els seus rots treuen massa foc i fins i tot crema unes cortines. Aquest incident, però, és perdonat per la Sílvia i en Pere i l'Alba pot quedar-se amb el dragonet.

El disseny de la Sílvia és un èxit de vendes i fins i tot es van decideixen a explicar a tothom la història de l'animaló i, amb els diners que la mare havia aconseguit amb el "seu disseny" la família pot deixar la ciutat i comprar-se una casa amb un petit jardí adequadament condicionat per a en Kuala. L’Alba s'encarrega de cuidar-lo i donar-li menjar –només fulles d'enciam i escarola- i en Pere continua aixecant-se cada nit, ara però, per tranquil·litzar el germanet de l'Alba.

Propostes de treball
1.L'estructuració dels fets descrits a la novel·la en capítols curts i amb entitat pròpia permet de fer un treball de lectura col·lectiva diària, activitat força recomenable pel cicle inicial de primària per tal de fomentar el gust per la lectura i aprofundir en l’ensenyament-aprenentatge de la mecànica lectora. Cal destacar, en aquest sentit, que els números dels capítols estan escrits en lletra.

Aquesta proposta pot reforçar-se:

- Activitats prèvies a la lectura:

a)A partir del títol, la informació de la contraportada i algunes indicacions del mestre / de la mestra es poden plantejar diferents temes de conversa que després poden expressar-se de forma escrita:

El tema de la por

  • A vosaltres també us fa por la foscor?
  • Descriviu alguna cosa que us faci por i que no sigui la foscor.
  • Expliqueu què sentiu quan teniu por.


  • Tenir una mascota

    b)En parelles o petits grups de treball es poden formular hipòtesis sobre el desenvolupament del relat a partir de les il·lustracions que hi apareixen.

    - Activitats després de la lectura:

    a ) Aprendre a aforntar les pors per a superar-les.
    Inventa't un animal, una cosa o una mascota que et faci passar la por, com en Kuala-Lumpur, i descriu-lo. (treball individual o en petit-grup)

    b)Saber acceptar els altres tan com són (en Kuala-Lumpur)

    2.Cadascun dels capítols del relat deixen al mestre o a la mestra explorar diferents possibilitats de treball segons les característiques i els interessos del grup-classe o dels objectius que es proposi:
    a. A nivell lingüístic (oral i/o escrit):
    i. Comprensió lectora.
    ii. Lèxic.
    iii. La descripció (la bruixa del capítol dos, en Kuala Lumpur al capítol tretze,…)
    iv. Les onomatopeies (capítol set)
    v. El diàleg.
    vi. La narració de fets concrets.
    vii. …

    b. Propostes de caire interdisciplinar :
    i. Els oficis (capítol u)
    ii. Una mica de geografia (capítols onze i vint-i-u)
    iii. La immigració (capítol onze)
    iv. …

    3. L'opció de treball de lectura col·lectiva pot fer-se de diferents formes:
    a. Lectura individual.
    b. Lectura en veu alta.
    c. Lectura per part del mestre d’aquells capítols que permetin formular hipòtesis sobre la continuitat del relat.

    4. En els primers capítols, el narrador ens explica que l'Alba, quan arriba de l'escola, sempre llegeix un conte. Aquest fet pot ésser utilitzat pel mestre o la mestra per tal de plantejar els alumnes la importància de la lectura i introduir-los en el món de les biblioteques (públiques o d'escola) com a servei als lectors.

    5. Les il·lustracions de Mercè Arànega poden ésser usades pel professorat per realitzar treball escrit i/o oral sobre la descripció i per introduir els alumnes en la il·lustració plantejant activitats en petit-grup d'il·lustració d'altres paràgrafs del text.


    --------------------





    Coberta del llibre L'Alba ja no va tenir por.