Poemes que s'entretenen a resseguir espais i geografies personals, que treuen espurnes de poesia només en la densitat de la mirada i perquè, en aquest cas, acondueixen amb encert una metàfora d'aigua", escriu Isidor Cònsul al pròleg de A la vora de l'aigua, l'últim poemari de Rosa Fabregat, que es presenta acompanyat d'unes atractives il·lustracions de Joan Descals.

Sens dubte l'element aigua és una de les presències més concretes i alhora més subtils en la poètica de l'autora. L'aigua és símbol dels sentiments i de les capes més profundes de la personalitat humana. [...]

En A la vora de l'aigua (Pagès Editors), Rosa Fabregat ens convida a transitar per tres àmbits on l'aigua és alhora realitat i metàfora. En el primer, A la vora del mar, trobem la poetessa en les seves estades estivals a Salou, on el mar, en efecte, és una presència física lluminosa i plaent, però que en tants poemes esdevé figura dels seus sentiments compassius envers aquells que les circumstàncies de la vida han situat al marge: venedors ambulants jugant-se la vida perseguits per la poli, immigrants de pell negra i lacais de la Ventafocs que a la nit recullen la brossa…

En el segon apartat, A la vora del riu, les aigües de companyia són les del riu Segre, el riu de Lleida, on viu Rosa Fabregat. També aquí els poemes recullen emotives escenes de la ciutat de Ponent: la passada (càlids records de la seva joventut) i la present, on no hi falten figures com les del Paco, l'indigent. Els paisatges poètics de Rosa Fabregat sempre són amb figures.

El tercer apartat, Les ales de la nit, que clou, arrodonint-lo, el poemari, és el més enigmàtic i sorprenent. Aquí la poetessa abandona el to expositiu, més plàstic, que li coneixem, per endinsar-se en unes altres aigües: les aigües de la metafísica, on la mort és una presència viva. […]

En Les ales de la nit trobem una passejant –un misteriós jo poètic de Rosa Fabregat– que transita anònima per uns carrers foscos que recorden Lleida. Així, en aquest camí de pors i de boires nocturnes, és com la poetessa ens presenta la imatge del tram final de l'existència, ple d'interrogants i alhora de desig de superació. Més encara: d'alliberament a través de la mort perfectament explicitat en la bella metàfora 'les ales de la nit'.

La societat contemporània ha volgut deixar de banda el sentit, el valor de la mort, aquest vincle indissoluble de la mort amb la vida [...]. Rosa Fabregat, en la seva condició perfectament travada de científica i de poeta, sap que sense la mort no hi hauria temps, ni creixement, ni canvi, i que això és, precisament, la vida.

(Teresa Costa-Gramunt. "A la vora de l'aigua", L'Eco de Sitges, 29 de novembre de 2008)

* * *

Només tenia catorze o quinze anys quan va començar a escriure. Plasmava els seus poemes en quaderns que confeccionava manualment. Encara els conserva. Aixóò sí, només per a ella i els seus. I això que Rosa Fabregat celebrarà els 80 anys acabats d'estrenar (els va fer diumenge passat) amb la presentació […] d'Ancorada en la boira, un compendi de tota la seua obra poètica des del 1953 fins al 1993. El segon volum, Temptació de vol (que inclou tota la seua creació entre el 1994 i el 2012 ja va veure la llum l'any passat. […] Ancorada en la boira compila cronològicament els seus primers poemaris publicats i uns altres tres d'inpedits: Ancorada en la boira, Càbala i Cant dels orígens, a més de Darrera del cancell, els poemes llargs Traieu-me el blau i Marededéu Bruna, als quals s'uneixen altres poemes dispersos. Encara que ha revisat tota la seua obra, pocs dels versos han canviat respecte a la versió original. "De vegades els he retocat, però al cap de pocs dies els he tornat la forma original. Tinc la sensació que només els espatllo", assenyala Fabregat. I és que abans de publicar-los ha meditat intensament que "cada un dels versos tingui la paraula exacta, apropiada, que no hi sobri ni hi falti ni una coma", explica aquesta exfarmacèutica autora de més de mil pàgines de versos. Malgrat que la seua producció és majoritàriament poètica, tabé ha publicat novel·les i altres produccions. Això sí, creu que aquesta és "la versió definitiva" perquè ara no escriu. "Vull aprofitar el temps per viure", afirma.

(Roser Banyeres. "Fabregat recopila la seua poesia fins al 1993 a Ancorada en la boira", Segre, 7 de febrer de 2013, p. 41)