Carles
Fages de Climent
Associaciˇ d'Escriptors en Llengua Catalana
Antologia

Prosa

Vora l'espona, la muller iracunda curÓ les nafres sagnants del ferit sense una recriminaciˇ ni un sospir de queixa. Diria's que en el fons agraeix al destÝ aquella avinentesa de fer-se indispensable, d'adquirir rotundament tota la raˇ, de dominar aquell home al que tan estima. Un silenci trÓgic, espectral, ambientava l'espaiosa cambra imperi, on es respirava un perdˇ dens, agut; que no se sabia si provenia d'un odi intens o d'una gran amor que ilĚluminava intermitentment les faccions d'aquella pobra vella de trenta-cinc anys. L'actitud deferent del fill, dret als peus del llit, que el mateix podia significar compassiˇ que repte, el sigilˇs entrar de l'oncle Climentet, amb el rostre sever, emergint damunt el coll encartronat; la xafogor de la canÝcula, la remor sorda de la xafarderia i el tripijoc dels escrivents, el jutge, els agutzils i els metges enviats pel tribunal, exasperaven la irratibilitat d'un pacient que mai no havia conegut la paciŔncia. Avesat a manar, a gesticular, a exigir, a amenašar, a tenir raˇ o fer-la prevaler, la quietud, el complot del perdˇ, les solĚlicituds mansuetes, li semblaven insuportables. Coneixia prou que, un cop passat el perill, caldria discutir, defensar-se, davant un doble tribunal, el p˙blic i el familiar. Aquella societat que li havia atorgat a catorze anys la ir˛nica prerrogativa de marit, enganyant les joies de l'adolescŔncia i els plaers de la joventut, ara, tot just arribat a la maduresa, l'engarjolaria, li privaria la llibertat de moure's i de respirar, l'exercici dels drets de ciutadÓ, i el desposseiria de les atribucions de cap de casa. [...]

La imatge de la Francisca, roja, encesa; radiant de furor, amb el ganivet ensagnat, rabejant-se sÓdicament en el seu cos que agullonava el desig, li ocasionava encara freqŘents sobresalts, sotraguejant-li els nervis si es dexava gronxar per la son i la calor. Sentia els amics, de la cambra estant, que acudien i havien de tornar-se'n sense veure'l, refusats per aquell insuportable oncle Climent, i no podia dir res, comprenent que era una ordre superior del Tribunal la que tots obe´en."

Del llibre Climent. Barcelona: Llibreria Catal˛nia, 1933)



--------------------