De l'amic Manel Figuera sempre he admirat la seva capacitat de treball i l'encert de fer-lo ben fet. També em sento seduït pel domini que demostra dels diversos gèneres literaris, la facilitat amb què s'hi mou, la versatilitat de la seva forma d'expressar-se. D'ell són ben conegudes les guies d'excursionisme i natura, eines de gran utilitat per als qui van a muntanya. Però també s'ha endinsat en la narrativa breu i s'ha atrevit amb la novel·la, valent-se dels múltiples recursos que, com a escriptor, posseeix. La seva prosa, rica en contingut i polida quant a estil, brolla d'una font d'aigua neta que sembla que mai no hagi conegut la sequera.

[...]

I per més que l'autor s'entesti a fer-nos creure que no n'és, de poeta, a les vostres mans teniu un bellíssim llibre de poesia. En aquestes pàgines, el lector que no en coneixia aquest vessant literari té l'oportunitat de descobrir el Manel Figuera poeta, creador de mons en els quals les paraules s'entrecreuen teixint expressions plenes de magnetisme [...]. En els seus versos, l'autor despulla sentiments i els pren per fer-ne poesia, com el ceramista modela el fang per convertir-lo en una peça preuada.

[...]

En aquest llibre, Manel Figuera demostra que sap convertir en poesia des de les coses més quotidianes fins al sentir més profund. El seu recull de poemes és per llegir-lo pausadament, sense presses per acabar-lo. Si ho feu així, en gaudireu a pleret."

(Isidre Domenjó. Fragments del pròleg de Berles. Solsona: Solsona Comunicacions, 2000)