Joaquim Folguera
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Joaquim Folguera i Poal va néixer a Santa Coloma de Cervelló el 1893 i va morir el 1919 a Barcelona. Tot i que la seva trajectòria vital va ser curta i que va suportar una greu malaltia que el va conduir a la invalidesa, va ser un d'aquests estranys escriptors capaços d'establir corrents de discussió i d'anàlisi, a més d'un remarcable i, en molts sentits, revolucionari poeta en llengua catalana. La interrupció dels seus estudis el 1910 a causa de la malaltia no li va impedir convertir-se en un dels intel·lectuals més prestigiosos del seu temps.

Folguera, amb el seu amic Josep Maria López-Picó, va ser un dels membres fundadors de La Revista, així com un dels principals impulsors de la col·lecció Publicacions de La Revista, on tindran ocasió de veure la llum els llibres de les noves tendències de la literatura catalana d'avantguarda.

La seva poesia postsimbolista, amb la figura d'Edgar Allan Poe a l'horitzó, es veu des del primer instant enriquida pels seus profunds coneixements de la poesia universal, des de les lectures, però també des de la pràctica de la traducció. No es pot oblidar que Folguera va ser un traductor incansable i meticulós amb Tennyson, Maeterlinck, Reverdy o D'Annunzio entre el nombrós catàleg de les seves preferències. Tot això seguint l'estela de Josep Carner i aprofitant la seva capacitat d'estudi i d'anàlisi per a marcar l'època amb un llibre fonamental, el celebrat Les noves valors de la poesia catalana (1919), on aglutina les idees noucentistes sense oblidar l'escola mallorquina o la més lliure, però igualment significativa, poesia de Joan Maragall.

Moltes de les seves publicacions van sortir de manera pòstuma, ja que en vida només van veure la llum els Poemes de neguit (1915) i el Poema espars (1917), a més de les seves col·laboracions, nombroses i d'entre les més interessants de l'època, a diaris i revistes, com ara Un Enemic del Poble, Trossos o Renaixement.

La mort prematura d'en Folguera va impedir, sense cap mena de dubte, que la seva obra arribés a tenir una influència més intensa entre els poetes posteriors, però han quedat la seva actitud, les seves traduccions i estudis, a més de la seva obra poètica Reunides definitivament el 1951, les Poesies completes van suposar l'empremta un to de qualitat i d'autoestima per als poetes avantguardistes.

La documentació personal de Joaquim Folguera i Poal és custodiada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.



--------------------



Un enemic del poble, núm. 16, març de 1919.
+ ampliar






Signatura de l'autor.
+ ampliar