Garí ha demostrat amb escreix la seua bona mà per a l'assaig, i és precisament en les reflexions de l'aprenent d'escriptor i en les seues converses amb el capellà rebel on trobem un dels punts forts de la novel·la […] Després de llegir El balneari, vénen ganes de rellegir La muntanya màgica. Només per això, la darrera novel·la de Joan Garí ja paga la pena.

(Ximo Espinós. Información, 28 de novembre de 2013)

* * *

El balneari és una obra que arriba precedida per un ampli bagatge i una activitat d'escriptura intensa. Això permet a l'autor plantejar una novel·la determinada per dos aspectes: una pràctica reflexiva i una inclusió del present […] M'ha interessat la proposta reflexiva i estètica, vital i humana de Joan Garí a El balneari.

(Vicenç Llorca. Serra d'Or, núm. 647, novembre de 2013)

* * *

Descobrir les excel·lències de la prosa de Joan Garí és com descobrir la sopa d'all. Garí és un dels nostres escriptors que millor domina el difícil equilibri entre allò que es vol dir i l'embolcall adequat amb què s'ha de dir. El seu teixit lingüístic és impecable: ric, net, punyent quan cal ser-ne, i amable i generós quan la sensibilitat ho requereix; en definitiva, sempre adequat. No debades és un dels grans assagistes actuals en llengua catalana. La solitud d'un escriptor acabat de divorciar que cerca refugi en un poble de muntanya per anar a llepar-se les ferides i repassar introspectivament part de la seva vida conformen el fil conductor d'aquesta magnífica novel·la psicològica.

(Francesc Mompó. Levante-emv, 19 d'octubre de 2013, p. 28)

* * *

L'autor no busca la facilitat de les respostes ni intenta ocultar res, sinó que té la confiança de trobar en la vida fragmentada i imperfecta algun vestigi de bellesa. Joan Garí fuig així de tota grandiloqüència i trena un personatge que és capaç de contemplar-se a si mateix, que aguanta la mirada, que no només admet els errors i les febleses, sinó que els explica amb una deliciosa ironia.

(Simona Škrabec. Ara, 29 de juny de 2013, p. 48)

* * *

El balneari, fi i deliciós com un sorbet, constitueix una etapa molt agradable i refrescant en la seua trajectòria.

(Joan Daniel Bezsonoff. El Temps, núm. 1515, 25 de juny de 2013, p. 57)

* * *

La nova novel·la de Joan Garí es planteja com un reflex agosarat quant al temps i a l'espai de La muntanya màgica, de Thomas Mann, un joc atrevit que se sosté per la perícia de l'autor, la solidesa de la prosa i el fons suggeridor del seu discurs.

(Xavier Aliaga. "Recomanem", El País. Quadern, 29 de maig de 2013)

* * *

Escrita amb prosa àgil i consistent, elabora tota una evocació a la manera del gran estil europeu, en concret de La muntanya màgica.

(Francesc Calafat. El País. Quadern, 23 d'abril de 2013)