Tu no llegies periòdics, només escarabats i estrelles llegies. Tu no creies en el món, sinó en el teu jardí. Tu t'has mort ara cent dues vegades després de la primera mort, i jo vull convocar una dolorosa legió de coleòpters amics perquè transporten fins als espadats els ulls que han vist les maleses de tres segles.

Jo vull convocar els inferns que tu vas descriure, i el rellotge blanc de l'arena blanca, i la malenconia de l'àngel i del sant, i la fisonomia de la dentadura que et va mossegar sense arrancar ni un tros del vell cadàver que sempre fores, un cadàver embalsamat per la certesa, un cadàver de cent dos febrers, joves i bonics com els de James Dean.

Heus ací les petites coses en què s'anuncia la gran obra de la creació: Ernst Jünger ha mort avui i el Seu Déu ja ho sabia. Ahir.

* * *

Nod és el país del morts, el país on els ulls dels generals s'acoltellen de lluna a lluna, on els crancs, on els trens travessen la llengua i llisquen pel paladar cinc minuts abans de la tercera parada. A les rodalies de Nod, Caín té un negoci de pròtesis dentals. Tots els voltors de la zona fan vida regalada, els diumenges van al circ i riuen amb els pallassos i els equilibristes. Ningú no pregunta pels germans. La felicitat és això: lluna trista, rodalies de Nod, respostes fàcils. Una oferta que no podràs rebutjar.