Joan Garí, amb La balena blanca, ha equilibrat perfectament la història narrada amb un to, un estil i un llenguatge ben escaients; ha aconseguit d'ajustar el fet i la manera de contar-los, i ho ha fet per la banda alta de l'espectre

(Víctor Gayà. El Temps, núm. 1.242, abril 2008)

* * *

La novel·la és conduïda, en termes generals, amb eficàcia. I, a més, Joan Garí sempre té coses a dir i és de bon llegir.

(Francesc Calafat. El País [València], 20 de desembre de 2007)

* * *

Garí, per l'altura de la seva obra, no té el reconeixement que es mereix. La novel·la, La balena blanca, és Joan Garí pur: energia creativa, ironia, criticisme, culturalisme, idees substancioses, actualitat… En definitiva, a La balena blanca trobem el temperament artístic de Garí i tots els vessants diferents del seu talent.

(Sam Abrams. El Mundo [Barcelona], 25 de gener de 2008)

* * *

De com l'actualitat autonòmica pot suggerir un bon argument i, mitjançant una habilitat narrativa indubtable, concloure amb una novel·la profunda, complexa i crítica.

(Eva Soler. Levante-emv. Posdata, 25 d'abril de 2008)

* * *

Com a escàndol i denúncia resulta una novel·la fallida: naïf. En canvi, com a paràbola o faula, ens trobaríem davant una novel·la exemplar, moralitzant, sobre el sentit de la vida i l'existència […] Garí, confie, pot oferir-nos productes més ambiciosos d'una manera reexida, i passar a la història com un bon novel·lista, i no solament com un bon narrador.

(Lluís Roda. Caràcters, núm. 43, abril 2008)