Àngel Guimerà
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Obra

Aigua que corre
Barcelona: La Renaixensa, 1902.

Aigua que corre és una història d'amor, mai consumat, entre Amèlia, una dona casada, i Manuel. Durant un estiu al poble, mentre el marit d'Amèlia, Ramon, és a Cuba per negocis, Amèlia i Manuel festegen d'amagat. El retorn de Ramon fa que Amèlia decideixi acabar amb la relació. Manuel, però, no ho accepta i, per poder estar a prop de la seva estimada, es casa amb Roseta, la germana petita d'Amèlia. Roseta i Manuel s'instal·len a Barcelona i, durant gairebé un any i mig, l'amor i la passió de Manuel i Amèlia viuen i creixen amagats sota l'aparença quotidiana de les relacions familiars. La tempesta esclata quan Roseta anuncia que està embarassada. L'enveja i la por de la pèrdua definitiva de Manuel, en favor de la que serà la mare del seu fill, fan que Amèlia es desmunti i que Ramon conegui l'engany de la seva dona i l'abandoni. Manuel, per evitar que Roseta s'assabenti de l'escàndol, se l'endu al poble. La notícia acaba arribant a la noia per boca d'una amiga del matrimoni, Marcel·lina. El disgust d'aquesta revelació fa que Roseta perdi el fill que espera i quedi molt afeblida de salut. Amèlia, qui des de l'incident no havia tornat a veure ni Manuel ni la seva germana, en saber el delicat estat de salut de Roseta, viatja a Fontijola. Allí es trobarà amb Manuel i, incapaços els dos de reprimir per més temps el seu amor, s'acabaran besant just al moment quan Roseta entra en escena. En veure el seu marit i la seva germana, Roseta mor de l'emoció. Amèlia plena de culpabilitat es llença al llac de Fontijola i es mata.

(Sinopsi)


--------------------