Mercè Ibarz (Saidí, 1954) és escriptora, periodista i crítica cultural. Viu a Barcelona des del 1971. Ha publicat la crònica La terra retirada (Premi Humbert Torres 1992), que va editar en una col·lecció local de Fraga i republicar a Barcelona el 1993 (Quaderns Crema). La mateixa editora barcelonina li va publicar el 1995 la novel·la La palmera de blat. L'any 2020 publica Tríptic de la terra (Anagrama), amb els dos primers títols i Labor inacabada, tres obres centrades en la ruralitat contemporània i els seus canvis en les formes de treball i en la vida col·lectiva.

També és autora dels relats de Contes urbans (2022), que reuneixen els reculls A la ciutat en obres (2002) i Febre de carrer (2005), i de les novel·les No parlis de mi quan me'n vagi (2010) i Vine com estàs (2013), emmarcades en el món urbà i la memòria de la seva generació.

Com a assagista, és coneguda per la seva tasca com a biògrafa de Mercè Rodoreda, a qui ha dedicat llibres com Mercè Rodoreda: un retrat (1991), Rodoreda, un mapa (2022) i Retrat de Mercè Rodoreda (2022). També ha publicat els assajos Tierra sin pan: Buñuel i els nous camins de les avantguardes (1999), L'amic de la Finca Roja (2017) i No pensis, mira. Davant de l'obra d'art (2024).

L'any 2023 rep el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre en Català.
 

Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l'AELC.
Documentació i biografia: Francesc Gil i M. Josep Simó.
Fotografia: arxiu de l'autora.