"Aquesta és una història de déus, millor dit, d'humans marcats, castigats per ells. La venjança del déu dóna a la gosadia de l'home quelcom diví. Perquè ells —ell i ella—van descobrir un dia l'amor, el van inventar en una illa on vivien, petita, miraculosament eixida dels fons del mar, en aquella part on és més blava i més tranquil·la. Les primaveres hi eren llargues i els hiverns molt curts, amb pluges copioses i clares, reposades. Hi havia tres muntanyes familiarment reunides i un riu prim, graciosament pretenciós com un infant, amb les seues corbes inútils. Desembocava tangent al semicercle que formava la platja. La resta de l'illa era tota verda on creixia l'herba sempre tendra —tant que quan la menjaven les cabres i els conills, els feia un rajolí de líquid— i els arbres fruiters, sobretot les pomeres, ceps, flors des de la petita violeta fins unes rares i grans de molt colors que cabotejaven fins tocar a vegades la terra. Hi havia ocells molt bonics, cada plomatge una cançó, que ho feien tot molt íntim i acollent, molt càlid. Hi havia... ells, que no s'adonaven massa d'aquestes delícies. Corrien nus per l'illa jugant seriosos com dos cabridets, o seien a les roques amb penjolls de raïm, quan era el temps, parlant de coses estranyes que hom no podria concebre molt fàcilment. [...]"

(Fragment del relat "Nu", dins Paràboles i prou. València: Torre, 1955, p. 30-31)

* * *

"La naturalesa ha inventat l'home perquè l'explique, la modifique i la corregesca en benefici —o malefici— d'ell mateix, no d'ella, que se'n fot. També hi ha, és clar, correcció i modificació en l'evolució de les altres espècies orgàniques. Però aquestes no es plantegen aquests canvis ni els produeixen intervenint-hi. Es fan i prou.
Ara, parlar de correcció o incorrecció té algun sentit objectiu? Només en té en relació amb el patró home, que forma part de la naturalesa i que, a més, la mesura, l'escruta i la manipula d'acord amb els seus propis interessos. Amb aquesta comprensió, l'home pot dominar la naturalesa de moltes formes i escapar, cada vegada més, als seus comportaments indesitjables i malsans. Però si la naturalesa és cega, l'home que en forma part és també, en definitiva, cec. El rei de la Creació obeeix amb els ulls tapats les forces naturals."

(Fragment inicial del llibre Inflexions. Alzira: Bromera, 2005, p. 7)